Cooperativisme teatral

A vegades ens criden per parlar de què ha implicat en el nostre recorregut  començar com una a companyia de teatre i ser avui una cooperativa de treball que no només és una companyia. Us portem algunes reflexions del què ens hem trobat en aquest camí, i alguns punts que han estat claus per a nosaltres. 

Inventar-se la roda

Si una cosa ha estat present en l’ADN de NUS des dels seus inicis, ha estat la voluntat transformadora des d’una mirada feminista i comunitària. Aquests valors, van marcar el primer espectacle, l’“És de Conya?”, que ja des dels seus inicis va fugir  dels circuits establerts, diferenciant-se d’un espectacle propi de la programació cultural però també d’un espectacle típic del circuit escolar. Volíem portar la nostra proposta als joves donant igual pes al vessant artístic que a l’educatiu,  però en un món parcel·lat on cada cosa té el seu camí o la seva capseta, i on la innovació té més de discurs que d’oportunitat real, ens vam trobar les primeres pedres. 

Navegar entre dos circuits, o intentar crear-ne un de nou, no només suposa donar moltes explicacions, sinó que té implicacions molt aterrades pel que fa, per exemple, a les contractacions del nostre equip o a les formes de comercialitzar les nostres propostes. El sistema ens parcel·la, sense deixar opcions a nous camins i formes de treballar, ens precaritza, i nosaltres aferrant-nos als nostres valors… ens “inventem la roda” per poder tirar endavant. 

(Re)aprenent

Portar els valors feministes a la pràctica, immerses en un sistema capitalista, no és fàcil. Al llarg de la nostra trajectòria, un dels grans aprenentatges ha estat reapropiar-nos i resignificar conceptes que trobàvem molt vinculats a les lògiques del capital. 

Ens vam apropar a l’ESS com un espai on compartíem valors i des del que consideràvem que podíem aprendre a construir d’una manera diferent de l’hegemònica.

Som una empresa | Inclús abans de ser cooperativa, des de NUS teníem clar que aquest era un projecte des d’on crear el nostre lloc de treball. Algunes des d’un sentiment més emprenedor, d’altres des de la desesperança de no trobar feines on encaixar els nostres perfils híbrids, fora de lògiques academicistes i de “titulitis”.  I un cop engegada la màquina, ens ha calgut entendre que som una empresa, i que una empresa pot SER també sense ànim de lucre, funcionar des de la transparència i la democràcia profunda, donar-ho tot per avançar cap a la conciliació amb la vida. En aquest punt vam descobrir que l’ESS comptava amb poc contingut i pràctica del que volia dir sostenibilitat de les vides, relacions de poder o conciliació real. Amb el temps vam descobrir que hi havia més pràctiques feministes que no estaven sent reconegudes dins de l’ESS i que estaven aprenent des de la quotidianitat de les necessitats situades i concretes. Tot i que estem lluny d’aconseguir una situació ideal, sí que podem afirmar que a poc a poc anem avançant cap a la transició feminista de les economies, gràcies a les aportacions que fan/fem les diferents entitats feministes. Actualment formem part de vàries xarxes on compartim, reflexionem i incidim en aquesta transició feminista.  

Totes, tot? | Un altre aprenentatge ha estat desgranar el concepte d’horitzontalitati desvincular-lo del “totes ho hem de fer tot”. Aprendre a treballar de forma participada, al mateix temps que potenciem l’autonomia i responsabilitat de cadascuna. Sent cada cop més conscients dels rols de poder diferenciats que poden existir en un equip, i com fer-ne un ús sense fer-ne un abús. 

Eficiència | Independentment de la forma jurídica, crear el nostre lloc de treball ens ha portat en alguns casos a moments d’hiperexigencia que poden conduir de forma molt subtil a l’autoexplotació. I no volem ser una empresa així. En aquest sentit, seguim aprenent en com crear una estructura sòlida, uns llocs de treball definits, i unes formes i límits, que ens permetin avançar cap a l’eficiència sense perdre l’element de la cura de les persones: un element clau per a la sostenibilitat econòmica i vital. 

Part de les sòcies de NUS fent una jornada de re-pensar el projecte

Deixar-se acompanyar

Aquests aprenentatges no els hem fet soles. En el camí per passar de ser una companyia a una cooperativa, els assessoraments i acompanyaments externs han estat els principals elements facilitadors. 

En els inicis connectàvem sovint amb això “d’inventar-nos la roda”… però ja hi ha moltes rodes inventades i entendre que som una empresa, passa també per incorporar aquelles formes d’organitzar-se, de planificar i de funcionar – ja inventades- que permetin sostenir l’estructura a la vegada que deixin la porta oberta als nostres valors. De la mateixa manera que ja hi ha altres formes de treballar, ja hi ha expertes consultores i assessores capaces d’entendre les especificitats del nostre model, i que al llarg dels anys ens han acompanyat a resignificar, a endreçar, a planificar… i a prendre consciència de les nostres inèrcies. Mai deixarem d’aconsellar a projectes que comencen, que en la mesura que puguin, es deixin acompanyar sense perdre la capacitat de reapropiar-se dels coneixements per fer el seu traje a medida amb més consciència d’altres eines/opcions existents.

NUS a un acompanyament amb LabCoop

No som una utopia o Mr Wonderful no existeix

Una cooperativa no és una bombolla en un món a part, i per molta voluntat que tinguem en incorporar certs valors, aquest fet no impedeix que apareguin punts de conflicte que responen a les tensions amb el sistema: 

Pressió de la precarietat L’inici d’un projecte propi ve sovint carregat d’il·lusió i energia. Un moment on no es compten les hores, on es passen nits sense dormir per tirar-lo endavant, i on es fan malabars per sobreviure a un cost de la vida totalment desproporcionat. Però aquest moment no és etern i arriba un dia en què la pressió de la precarietat (del cobrar poc, poquíssim, o no cobrar) t’empeny a cridar que no es pot viure “de l’amor a l’art”. 

Risc i responsabilitat Si aquí hi sumem la responsabilitat de tirar endavant una empresa… apareixen grans fantasmes per a nosaltres com la forquilla salarial, el reconeixement diferenciat per tipus de tasca, el “plus” per responsabilitat… Idees que xoquen a priori amb la voluntat de reconèixer totes les tasques i funcions de forma igualitària i que, al mateix temps, des de la pressió de la responsabilitat s’amaguen també una part de necessitats no cobertes. Això fa que convivim amb la falta de consciència per part de tot l’equip del què implica tirar del carro, assumir el risc de tot el que facis i alhora ser una treballadora més, cercant que tot estigui equilibrat, un repte constant del què no pots escapar.

Punts calents que avui dia no tenim resolts i que de forma recurrent ens aturen i ens demanen que els hi donem “una volta més”. 

Contrarestar

Davant la precarietat i les limitacions que ens imposa anar a contracorrent d’un el sistema capitalista, hem apostat per introduir la cura en el seu sentit més ampli, conscients que no la podem garantir al 100% però convençudes d’intentar-ho al màxim. 

Una cura que, més enllà de donar-se entre passadissos agafa formes i espais establerts dins l’estructura: establint espais i canals de trobada, d’exposició de malestars, de gestió de conflictes, sempre coberts dins la jornada laboral i acompanyats (un cop més) de forma externa, quan ho considerem necessari. 

Una cura que entén la conciliació, els estats de (no) salut o els drets laborals de forma més àmplia que el que marquen molts papers, i que apliquem de forma creativa quan no podem atendre-la des d’un pla econòmic. 

Una cura de la qual intentem escoltar al màxim els estats vitals de les persones del nostre equip sense judicis i que,  quan no ho fem prou bé – cosa que també ens passa – ens alerta i ens crida a fer autocrítica i a seguir millorant. 

No estem soles

No podem acabar aquest post sobre cooperativisme teatral, sense mencionar el treball en xarxa que realitzem amb altres cooperatives, companyies o entitats amigues amb qui compartim realitats i sectors.  No només hi ha  rodes inventades, sinó que moltes vegades, les pedres del camí són les mateixes, i juntes les identifiquem i els hi donem forma millor:  l’experiència d’unes nodreix la trajectòria d’altres, i viceversa.  Us en deixem algunes més avall!

Assemblea de la Xarxa de Cooperatives Feministes La Insòlita

Abans de treballar plegades: 

Darrer consell -sota l’experiència viscuda i escoltada d’altres- per crear un projecte col·lectiu, és conèixer bé les persones que en formaran part. Parlar d’allò que és important i necessari per a cadascuna d’aquest projecte, quins són els valors i les pors que tenim i quines són les nostres expectatives. Aturar-se un moment per intercanviar aquestes visions poden facilitar molt el camí que voleu construir, per detectar falles o altres coses que no tenim en compte inicialment. Això no vol dir que sigui vàlid durant tota la trajectòria posterior sinó que, precisament, el projecte pot ser viu i aquest temps d’aturada serà important també en el futur.

Altres recursos a tenir en compte. 

Companyies Cooperatives 

Altres projectes teatrals cooperatius

Espais de trobada per no lluitar soles

Assemblea d El Col·lectiu de companyies

Llocs on (in)formar-se

Entitats i persones que ens han acompanyat en algun moment de la nostra trajectòria

Altres entitats que us poden acompanyar són Coopdemà, Col·lectiu Ronda, Hobest,  Vector 5 … 

Gestories

Eines per  a treballar col·lectivament amb cura: 

Subvencions

Si voleu més informació o ens voleu passar referents que se’ns han escapat, ens podeu escriure a info@nus.coop, per les xarxes socials o responent a aquest post!