Economies Feministes a l’Economia Social i Solidària
L’any passat, 2022, vaig aventurar-me a fer una petita recerca sobre com era l’economia feminista dins de l’ESS. Feia temps que tenia la necessitat de visibilitzar i conèixer d’aprop les iniciatives d’economies feministes. Ja que necessitem models que facin de referents i ens puguin facilitar què vol dir i aplicar aquesta perspectiva per seguir avançant en aquest camí.
Encara que el temps per fer aquest treball era limitat, vaig poder parlar amb 6 treballadores de 3 iniciatives auto-denominades feministes. Les preguntes les vaig estructurar en una triple visió (laboral, benestar, social i política) creuant una triple dimensió (individual=persona, col·lectiva=iniciativa i comunitària=xarxes de suport polític).
Amb l’objectiu de categoritzar sobre què parlem quan diem que apliquem perspectiva feminista en les entitats vaig recollir les experiències personals com a treballadores, així com per a cada iniciativa com a entitat (que la van respondre les sòcies).
Els resultats més rellevants:
- Encara que hi ha diversitat en les mesures que apliquen cada iniciativa, podem fer una classificació de l’existència de quatre grans blocs que ens ajuden a entendre alguns elements que podem tenir en compte per aplicar una perspectiva feminista:
- Cultura organitzativa: on es treballen la visió laboral i de benestar que aspirem dins de les iniciatives. (valors, organització, condicions i promoció interna)
- Lideratge feminista: on es treballen quin tipus de lideratge apliquem des d’una visió de benestar, social i política. (poder, emocions, límits, potenciar, formació, acompanyaments i participació política)
- Benestar social al centre: on es prioritza i s’inclou el benestar de les persones que treballen a l’entitat com una prioritat en la estratègia. (corresponsabilitat, empoderament, salut mental)
- Grau de democràcia interna: on es revisen les relacions de poder que es poden donar dins de les iniciatives. (consciència de poder, participació, decisions, transparència i comunicació)
- S’identifiquen les reflexions a fer al conjunt de l’ESS si vol transitar cap a una economia per a les vides:
- L’economia segueix sent androcèntrica i patriarcal encara que social i solidària.
- Els espais mixtos no són amables per a les persones que no corresponen a l’home cishetero blanc.
- La vida al centre s’ha convertit en un eslògan sense contingut real de qui estem parlem i què entenem com centre.
- L’arrel de la economia que construïm continua sent monetaritzada i sense prioritzar ni reconèixer què implica la sostenibilitat de les vides.
Les conclusions a les que vaig arribar:
Existeix diversitat sobre què cal prioritzar quan apliquem una perspectiva feminista a les iniciatives. Ja que hi ha mancança de temps i finançament que ningú no regala. Tot i així, per a les les que sí consideraven estratègic incorporar mesures que facilitessin les vides es donava major relació positiva en la capacitat d’agència individual, col·lectiva i comunitària. I aplicaven una triple visió: laboral, benestar i socio política, conformant dimensions i visions a tenir en compte en aplicar aquesta perspectiva.
Es va identificar la manca la visibilització de tots els sabers i les pràctiques quotidianes de les iniciatives feministes consolidades. I algunes propostes concretes sobre com es podria mapejar dins de les eines que ja disposem com el Balanç Social o el Pam a Pam.
En aquesta recerca també identifico que seguim amb una segregació del tipus de persones que tenen accés a les economies i com aquest fet no pot ser un privilegi d’unes poques sobre d’unes altres.
Per això necessitem seguir trobant espais per generar aliances diverses que ens ajudin a construir estratègies, compartir els nostres reptes i reivindicar tots els drets que encara no tenim garantits.
Per acabar, si alguna cosa he après sobre les economies feministes, és que aplicar aquesta mirada comporta no deixar mai de reflexionar sobre el que estem fent, el com ho fem, qui està i qui no està inclòs i cap a on estem anant.
Aquesta investigació va ser el meu TFM en el marc del màster en Polítiques Socials i Acció Comunitària i el podeu descarregar complet aquí.
