La intencionalitat de l’acció comunitària 

Què és l’acció comunitària? 

Quan escoltem per primera vegada la paraula “acció comunitària” ho entenem de maneres molt diverses. De vegades, sona com algo massa ambigu, general, polisèmic o fins i tot poc nomenat al nostre dia a dia. Les persones, com éssers socials, realitzem associacions de significats influides per les pràctiques que es donen dins del nostre context sociocultural a l’hora d’aproximar-nos a la definició d’un concepte. Llavors, el primer que hem de tenir en compte, es que no hi ha un significat inequívoc i homogeni, sinó més aviat, tot un crisol de maneres d’interpretar i fer acció comunitària.

En aquest sentit, alguns camps disciplinars consolidats tant al Nord Global com al Sud Global, han aportat diferents experiències des del treball social comunitari, la salut comunitària, la sociologia, l’educació popular o la psicologia social comunitària. No obstant això, com que la paraula adquireix el seu propi sentit des de les particularitats dels contextos i territoris on es construeix col·lectivament, tractarem d’aproximar-nos als significats propers que adquireix als barris de Barcelona, com a ciutat amb reptes socials emmarcats dins del context socioeconòmic i cultural dels països occidentals del Nord Global. 

Les darreres transformacions socials generades arran la globalització i reestructuració neoliberal de l’economia, són especialment visibles als entorns urbans: l’acceleració dels processos d’individualització de la societat, els canvis sociodemogràfics constants que deixen volums de població temporal, desarrelada o privada de drets bàsics de ciutadania, la segregació territorial, la dificultat d’accés a recursos sociourbans, l’augment de la incertesa vinculada a la inestabilitat i precarietat laboral, etc.  En definitiva, reptes multidimensionals que superen les capacitats d’actuació dels tradicionals models de governança burocràtics, individualitzats i assistencialistes. 

En aquest context, s’emmarca l’emergència actual de l’acció comunitària com un camp interprofesional amb la intencionalitat de donar resposta de manera col·lectiva a problemes i necessitats col·lectives, mitjançant els processos d’empoderament o enfortiment dels grups, la inclusió de veïns i veïnes i la millora de les condicions de vida de la població (Rebollo i Morales, 2013) des de l’escala local o des dels espais participatius horitzontals més pròxims. 

Quins són els seus objectius?

Aquestes dimensions esmentades (empoderament, inclusió i millora de les condicions de vida) son part d’un marc teòric concret, però la praxis o les múltiples maneres d’entendre l’acció comunitària superen la teoria o fins i tot, resulta insuficient i en ocasions no és representativa de les realitats existents. En efecte, aquestes dimensions estan interrelacionades i es poden donar en major o menor mesura segons les especificitats dels grups i els territoris que protagonitzen les accions comunitàries. Per tant, es tracten d’una guia que pot acompanyar a estructurar les iniciatives però no un manual inqüestionable. 

Primerament, quan es parla de “processos d’enfortiment o d’empoderament”, es fa referència a les capacitats d’organització i de resposta individual i grupal adquirides mitjançant la presa de consciència del funcionament de les relacions de poder existents (de classe, de gènere, d’origen etnoracial, de diversitat funcional…etc). Les persones observem que som a una realitat socialment desigual i reconeixem les causes i els efectes que tenen per a la nostra vida quotidiana. 

D’altra banda, amb el terme “inclusió” es resalta la importància de no generar exclusió incorporant la diversitat dels membres i grups d’un territori, és a dir, de la predisposició i capacitat d’acollir les diferències quant a necessitats de les diferents persones, per poder engegar un procés de transformació col·lectiva. 

En tercer lloc, “millorar les condicions de vida” es tracta de caminar cap a la consecució d’una o d’unes transformacions puntuals o fins i tot estructurals, que el grup participant de l’acció comunitària provoca per tal de donar resposta a les necessitats detectades. Aquest procés, també és acompanyat de canvis en actituds, valors i maneres de fer per donar sostenibilitat i continuitat a allò aconseguit. 

Per últim, una intencionalitat implícita però inherent a les tres dimensions i a les accions comunitàries, és la construcció de llaços i vincles socials que, en ocasions, originen relacions socials de suport mutu, augmentant així els nivells de cohesió social dels territoris. 

Qui participa als processos i projectes d’acció comunitària?

Dins d’aquest marc teòric emmarcat al context de la ciutat de Barcelona, les accions comunitàries poden estar impulsades per l’administració pública (de dalt a baix), per l’organització autònoma dels veïns i les veïnes (de baix a dalt) o bé de manera combinada per tècnics i tècniques dels serveis públics, professionals de l’àmbit social i la ciutadania. 

És important resaltar que, independentment dels agents implicats i implicades, són les i els habitants del territori que protagonitzen els processos de desenvolupament dels projectes d’accions comunitàries, com a grup que compta amb el coneixement expert de les necessitats del seu barri/poble i les possibles respostes que es poden donar. En aquest sentit, la resta de possibles agents que participen, adquireixen un paper d’acompanyament professional en la construcció de reflexions col·lectives com a visió externa i experta en determinats coneixements institucionals o acadèmics. 

De quina manera es poden acompanyar les accions comunitàries?

Des de NUS, creiem en la participació comunitària com a motor principal de tota acció social. Per tant, és important treballar amb metodologies que afavoreixen, faciliten i acompanyen els grups durant el procés d’aprenentatge col·lectiu.

Ens referim per metodologies participatives a aquelles maneres de treballar en grup amb dinàmiques o tècniques que entenen a la ciutadania com a subjecte actiu del projecte i no com a receptor passiu del mateix. Aquestes dinàmiques varien segons les particularitats dels grups/territoris així com les finalitats que persegueixen però, existeixen diversos exemples segons els objectius a treballar:

Manual de metodologies participatives 

Tècniques participatives per a l’educació popular 

En aquests espais, les persones que acompanyen adquireixen un rol de facilitació que va més enllà de dinamitzar una dinàmica. Es tracta d’una mirada cap a l’entorn que amplia la presa de consciència mitjançant habilitats per analitzar les necessitats i els ritmes del grup (diversificar els canals comunicatius, donar valor a les expressions, reconèixer els diferents rols i el seu impacte, visibilitzar les relacions de poder…)

Al cap i a la fi, independentment dels objectius o finalitats, els actors involucrats i involucrades i les metodologies triades, el sentit de tota acció comunitària són les persones i la seva autoorganització per detectar i donar resposta a les necessitats col·lectives

Que fa NUS? 

Participació a projectes

Accions i acompanyaments

Més exemples de projectes i accions comunitàries a la ciutat  

Impulsades per l’administració pública: 

Impulsades per iniciatives ciutadanes: 

Més fonts i recursos 

  • Alva, M., & Pérez, E. (2022). Investigación acción y educación Popular. Fondo Editorial. 
  • Colmenares E., Ana Mercedes y Piñero M.Ma. Lourdes LA INVESTIGACIÓN ACCIÓN. Una herramienta metodológica heurística para la comprensión y transformación de realidades y prácticas socio-educativas. Laurus. 2008
  • Col·lectiu Punt 6. (2019). Urbanismo feminista: por una transformación radical de los espacios de vida. Virus.
  • Martí, J. La Investigació Acció-Participativa: estructura i fases
  • Martínez, X. Ú., & Berñe, A. L. (2006). Acción comunitaria: miradas y diálogos interdisciplinares e interprofesionales. (pp. 11-56). Graó.
  • Morales, E., & Rebollo, Ó. (2014). Potencialitats i límits de l’acció comunitària com a estratègia empoderadora en el context de crisi actual. RTS: Revista de treball social, (203), 9-22 
  • Rebollo, Ó. (2012). La transformación social urbana: La acción comunitaria en la ciudad globalizada. Gestión y política pública, 21(SPE), 159-186. 
  • Klinenberg, E. (2021). Palacios del pueblo. Políticas para una sociedad más igualitaria. Traducción de Paula Zumalacárregui. Madrid. Capitán Swing.