Lectures feministes 2

Un any més hem preguntat a l’equip de NUS quins llibres recomanen pel 23 d’abril,  Dia del Llibre, i això és el que ens han dit: 

L’actor Albert Martí ens recomana:  L’últim llibre que m’ha apassionat és “L’instant abans de l’impacte” (Periscopi) de l’escriptora vallesana Glòria de Castro. L’autora elabora una novel·la divertida i àcida en forma de dietari sobre la vida de la protagonista, una dona que treballa en una feina monòtona on pateix assetjament laboral i que a casa té una situació complicada amb una criatura acabada de néixer i un marit absent. De Castro aborda des de la quotidianitat temes que van de les cures, a la societat de consum passant per la conciliació familiar o els micromasclismes, i tot des d’una perspectiva molt personal i punyent que farà les delícies de les lectores àvides de bones novel·les generacionals. A més, el llibre va guanyar el Premi Llibreter 2022. Dues conclusions que n’extrec: potser està bé que les coses col·lapsin i cal aprendre a no dir sempre que sí. 

L’actriu Blanca Garcia Lladó diu: Jo segueixo en la línia de descobrir a l’escriptora Maggie O’Farrell i aquest any he flipat amb “L’estranya desaparició d’Esme Lennox. De fet, recomano qualsevol obra d’aquesta escriptora perquè, a part de ser capaç de convertir la lectura en un moment trepidant on pot et transfereix emocions molt bèsties sent capaç d’accelerar el ritme o alentir-lo al seu gust i sempre a favor de la història, la Maggie et presenta trames que històricament s’han mantingut sempre a l’ombra i quan les llegeixes et reconverteix el punt de vista. En el cas de “L’estranya desaparició d’Esme Lennox” us acosta al llarg currículum històric de les dones als centres psiquiàtrics i què es considerava ser boja en altres temps. L’autora genera un paral·lelisme entre les conductes titllades com a “anormals” de les dones que, abans, no seguien els patrons socials heteropatriarcals amb una dona actual que segueix lluitant per poder viure com bonament pot sense trair-se. Bru-tal.

I una altra recomanació que faig és Polifonía amorosade Laura Latorre Hernando; un recull de contes que em van ajudar a generar referents ficticis (o reals, ja que estan basats en històries verídiques) de relacions i vincles sexoafectius sans i allunyats del model romàntic i heteropatriarcal. Llegir contes on els personatges intenten deconstruir el que han après del sistema romàntic per viure i estimar intensament és un oasi i un plaer.  

La Clàudia Durà de l’àrea d’acció comunitària diu :  l’últim llibre que he acabat adorant molt fort és Lo que hay de Sara Torres. Té una manera de narrar les emocions molt única. També estic enganxada a les novel·les de la trilogia de l’Eva Baltassar Permagel”, “Boulder” i “Mamut per la quantitat  d’imatges meravelloses que em produeix llegir les seues metàfores. Els dos són llibres que toquen de manera transversal l’amor romàntic, l’existència lesbiana, la importància de les cures i salut mental. 

D’altra banda, tot i que ara mateix he deixat una mica a banda els assajos, a tope amb “Urbanisme Feminista: per una transformació radical dels espais de vida” de Col·lectiu Punt 6, “Enseñar a transgredir” de la Bell Hooks i “Colapso: capitalismo terminal, transición ecosocial, ecofascismo” del Carlos Taibo.

La nostra dramaturga, Cristina Cordero ens explica: Per raons que no venen al cas, m’estic llegint un llibre que de nomal no m’hauria cridat mai l’atenció: “Aproximació a la història del Teatre Català Modern”, del Xavier Fàbregas:  l’estic gaudint moltíssim. Hi ha història és clar, però també salseig teatral de l’època: parla de figures com Josep Maria Arnau (qui dona nom al teatre, i no sabia qui era!) o el solitari Guimerà, com si estiguessin aquí , de la importància del Teatre Principal de les Rambles, ara abandonat, en el panorama escènic Barceloní o que ja va existir un Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans al 1911 però va durar només un parell d’anys perquè es van barallar entre ells. És un viatge al passat del teatre català i de retruc, de Barcelona.

La nostra sòcia Eli Rius diu: 

Jo aquest any  recomanaria llibres que parlin de descolonialitat. Recomano: 

  • “Un feminisme descolonial” Françoise Vergès
  • “La cárcel del feminismo” Sirin Adlbi Sibai
  • Una etnografia sobre feminismes, cultura i territoris: “Etnografía terrona de sujetos excéntricos” Maria Livia Alga

L’actor Eric Balbàs diu: Recomano La Seta del fin del mundo” de l’Anna L. Tsing. A través de la historia del Matausake, un fong que creix en escenaris arrasats per la industrialització i que es un menjar de luxe al japó, fa un seguiment de com podem viure en escenaris que son les runes del capitalisme. 

Manifest Ciborg de la Donna Haraway  i Seguir con el problema” de la Donna Haraway on planteja mons futurs més enllà del capitalisme i col·laboracions interespecies dins d’un format que està entre l’assaig i la novel·la.

“Contar es escuchar” de la Ursula K. Le Guin que es un assaig sobre la importància d’explicar-nos històries-ficcions i escoltar-les. La Úrsula també ha escrit el guió de un anime que es molt guai “Nausicaa del valle del viento”.

“Gent d’ordre” de Cristian Segura, un retrat divertit dels pijos de Barcelona i on trobar-los

“El trabajo de las imágenes” de Jacques Ranciere llibre curtet sobre les imatges en el nostre dia a dia des de la perspectiva d’un filòsof actual i súper interessant

“El maestro ignorante” de Jaques Ranciere un llibre on es posa en crisis l’estructura del mestre-professor i de la pedagogia dels sistemes educatius on es prejutja la inutilitat de l’estudiant.

L’actor Marc Homs ens diu:  L’altre dia, la nostra dramaturga Cristina Cordero, em va fer arribar el llibre de Jokin Azpiazu Carballo “Masculinidades i feminismo”, una reflexió crítica sobre les anomenades “noves masculinitats” que permeten qüestionar-nos quin hauria de ser el paper dels homes en el feminisme.

Després de participar en una reveladora i interessantíssima xerrada de l’Anna Salvia sobre sexualitat en l’infància, m’agradaria recomanar els seus llibres per a les més petites de casa: els ja clàssics “La regla mola (si sabes cómo funciona)”, “El semen mola (pero necesitas saber cómo funciona)” i els nous llibres a partir de 4 anys “¡Se llama vulva!” i ¡Se llama pene!

La nostra sòcia Rocío Manzano sempre ens passa retalls d’entrevistes o llibres i ens manté al dia de les novetats literàries. Ens diu: 

Ara m’estic llegint el llibre de la bell hooks “La voluntat de canviar: homes, masculinitat i amor”. M’està agradant força perquè el tema m’interessa molt, tot i que el fet que la seva autora sigui dels EUA fa que a vegades enfoqui certs temes des d’una mirada que no comparteixo molt i que m’és aliena, però m’ha donat molt que pensar sobre la masculinitat hegemònica i sobre els homes, blancs, cis. 

Gairabé no llegueixo res que no sigui assaig però en els últims mesos he llegit el  còmic “Intisar en el exilio” i la novel·la “Perquè ser normal quan podries ser feliç?” . 

Llibreries cooperatives

I un any més us convidem a conèixer llibreries cooperatives i us instem a no fer compres online, sinó anar a les llibreries de barri  com Nou RalsLlibreria SendakEspai Contrabandos, La Carbonera, La Ciutat Invisible, Rocaguinarda, La impossible, La inexplicable , Pati Blau Llibres, La Capell, Pebre Negre, La Tribu, Synusia i La Raposa.

Fa uns anys van  fer una campanya que es deia “Sempre és 23” i el seu missatge segueix molt vigent.

També us recordem les recomanacions que us vam fer l’any passat. Bona diada!