Petit diccionari: quan els anglicismes desdibuixen les violències*

Com ja apuntaven les companyes del Crític l’any 2015 en el seu article “Cinc dades que mostren que la igualtat entre homes i dones és un miratge”, sovint ens trobem amb el clàssic comentari del “Ja som iguals”, fent evident com el miratge de la igualtat continua present en el nostre context. Aquesta idea generalitzada al nostre voltant ens diu que les dones ja estan prou bé, que “ja no és com abans”, que elles ara tenen poder… per no parlar de qui pensa que les feministes “ens estem passant”.

No ens cansarem de repetir que, tot i els avenços del feminisme en el nostre context, les actituds i violències masclistes s’emmotllen i s’adapten als nous temps agafant noves formes, noms i canals, perpetuant així les situacions de desigualtat i injustícia. Un exemple és com, en l’era de la digitalització, les violències masclistes s’han estès als espais virtuals donant lloc al que es defineix com a Violències Masclistes Digitals. La Llei 17/2020 —modificació de l’anterior Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista— les defineix com a “actes de violència masclista i misogínia en línia comesos, instigats, amplificats o agreujats, en part o totalment, amb l’ús de tecnologies de la informació i de la comunicació, plataformes de xarxes socials, webs o fòrums, correu electrònic i sistemes de missatgeria instantània i altres mitjans semblants que afectin la dignitat i els drets de les dones”.

Aquestes violències, que funcionen amb les mateixes lògiques patriarcals que les que es donen en la presencialitat, tenen l’agreujant de la possible exacerbació, continuïtat i sensació de multiplicitat que genera la tecnologia. A través d’internet, no només es poden patir múltiples violències de forma simultània —i per part de múltiples agressors—, sinó que, en viure en un context permanentment connectat, qui les pateix pot no trobar mai un espai segur.

Paral·lelament, internet i especialment les xarxes socials, estan esdevenint grans espais de suport mutu i de denúncia, tant de les violències en espais virtuals com d’aquelles que es donen de forma presencial. Gràcies a internet, no només hem assenyalat que les violències també s’escolen en els seus canals, sinó que hem començat a posar nom a actituds i pràctiques ja existents que fins ara eren minimitzades —fomentant la seva invisibilització i desconeixement— o que, repetint les lògiques patriarcals, s’abordaven posant el focus en les víctimes i no en els agressors.

És cert que el fet que en la majoria de casos s’utilitzin anglicismes, no ajuda a veure-hi gaire clar. Per això, us deixem un petit glossari que ens ajudi a identificar-les, entendre-les, i sobretot diferenciar-les d’aquelles pràctiques consentides que vulguem poder dur a terme en plena llibertat.

Violències Masclistes 

Purplewashing

Estratègies polítiques i de màrqueting que aposten per un suposat compromís amb la igualtat de gènere. Sovint es refereix al rentat d’imatge dels països occidentals que, sense haver aconseguit una igualtat real entre homes i dones, critiquen aquest dèficit en d’altres països o cultures.

Gaslighting 

Fer “llum de gas” és una conducta abusiva, subtil i manipuladora, per fer minvar l’autoestima i la confiança de la dona. Es considera una de les conductes més habituals dels maltractadors. Un clar exemple seria manipular l’autopercepció de l’altra persona per fer-la dubtar de la seva pròpia realitat, la seva memòria, la seva percepció i/o el seu seny; però també pot consistir en l’escenificació de situacions estranyes amb la finalitat de desorientar a la víctima.

Mansplaining 

Actitud paternalista i prepotent per part d’un home quan explica una cosa a una dona. Es basa en el menyspreu del parlant cap a qui escolta pel sol fet de ser dona, i per tant li pressuposa una capacitat de comprensió inferior. El concepte de mansplaining s’ha generalitzat i ha derivat en altres de nous per referir-se al mateix fet però per raons diferents. És el cas del whitesplaining per raons de discriminació racial (de white=blanc), o del rightsplaining per biaixos polítics (de right=dreta).

Manterruption

Interrupcions innecessàries per part d’un home a una dona enmig d’una explicació o discurs.

Hepeating

Descriu la situació en què un home s’apropia de les idees, opinions o comentaris realitzats per una dona, limitant-se a repetir-los, i per això rep el crèdit que ella no rep.

Manspreading 

L’eixancarrament masculí, espatarrament masculí o manspreading és l’acció de seure amb les cames obertes, en un banc o seient per a més d’una persona, ocupant així un espai superior al necessari. Sol ser un acte executat per homes.

Outing (a algú)

Verb que en anglès significa treure de l’armari o revelar que una persona és LGTBI en contra de la seva voluntat.

Body-shaming / Fat-Shaming

Hem potenciat a les xarxes l’ideal de bellesa estàndard que tenim com a societat mitjançant els likes, els selfies i els filtres. El body-shaming consisteix en avergonyir o burlar-se d’una persona per la seva aparença. Té màniga ampla en l’entorn digital en el qual ens exposem especialment, i afecta principalment les dones i les persones amb cossos no normatius.

Cibercontrol

És una forma d’assetjament, encara molt normalitzat i invisibilitzat, que consisteix en la hipervigilància de les xarxes socials sovint exercida per la parella o per la família. El Codi Penal només el considera violència masclista si passa dins de l’àmbit de la parella.

Grooming

És l’assetjament o apropament a una persona menor per part d’una persona adulta amb finalitats sexuals. Concretament, es refereix a accions deliberades per establir una relació de control emocional sobre una criatura amb l’objectiu d’abusar-ne sexualment. Això inclou les relacions virtuals, l’obtenció de pornografia infantil i el contacte físic.

Sextorsió

És el xantatge a una persona mitjançant imatges de contingut sexual que ha compartit a través de les xarxes. La víctima és coaccionada a tenir relacions sexuals amb el o els agressors, a produir més contingut sexual, o a d’altres accions. Aquesta agressió també s’anomena pornografia no consentida o pornovenjança quan qui l’exerceix és la parella o exparella, però aquest últim és un terme que culpabilitza la víctima.

Sexpreding

El sexpreading es produeix quan s’envien continguts sexuals sense el consentiment de la persona que hi apareix. Aquest terme va ser creat per l’Associació Candela i Educació per a l’Acció Critica (EdPAC) per posar el focus en l’agressor i no en la víctima.

Stalking

És l’acció d’investigar la informació privada d’una persona de forma obsessiva.

Doxing

Un pas més enllà de l’stalking hi trobem el doxing, que és la investigació i publicació d’informació privada sobre una persona amb l’objectiu d’intimidar-la, humiliar-la o amenaçar -la.

Pràctiques Consensuades

Sexting 

El sexting no és violència, sinó una pràctica consensuada i desitjada realitzada de forma lliure i autònoma en la qual es comparteixen fotos, vídeos i text amb contingut sexual a través del mòbil, amb l’únic objectiu de cercar el plaer. Hi ha molta desinformació a internet que barreja aquest terme amb el sexpreading i/o la sextorsió, i que només culpabilitza la sexualitat i el plaer, especialment el de les dones.

Body Positivity

Moviment perquè les persones se sentin orgulloses del seu cos, fugint dels complexos promoguts pel patriarcat, el racisme o la indústria de la moda i l’estètica.

Davant d’això…

No ens cansarem de dir que les dones i les dissidències de gènere tenim dret a poder viure lliures de violències, tant en els espais presencials com en els virtuals; i que perquè això sigui possible cal que els homes es revisin, prenguin consciència i aturin les seves agressions.

Sabem que aquest no serà un camí ràpid, així que mentrestant aquí us deixem aquest Kit d’Autodefensa Digital Feminista Ràpida, una magnífica guia creada pel col·lectiu Fembloc en aliança amb Dones Tech.

*Info extreta dels articles: