Què és el teatre fòrum?

El teatre fòrum és una tècnica de teatre de l’oprimit creada per Augusto Boal al Brasil als anys 60. Es basa en una obra teatral breu o una escena que representi un conflicte social en la qual el personatge protagonista viu una situació injusta que no sap com afrontar. L’obra acaba en un punt àlgid del conflicte, i aquí és on entra en joc el rol de curinga*: facilitador/a que s’encarrega de dinamitzar el fòrum (o debat) al voltant de les temàtiques que aborda l’obra.

En iniciar el fòrum, les persones del públic són convidades a substituir els intèrprets per a modificar les accions dels seus personatges a fi de generar canvis en la història. Aquesta es reinterpreta tantes vegades com calgui, segons les propostes i comentaris del públic. Amb l’ajuda de la figura de curinga, es debat i analitza cada una de les opcions aportades a la història i l’impacte que hi tenen, tant a nivell personal com de transformació social.

El debat que es genera en un teatre fòrum va molt més enllà d’un torn de paraules o d’un intercanvi d’opinions. És una tècnica que focalitza l’atenció en l’acció, no tant en el discurs i no només en la paraula. En debatre sobre les escenes es diuen coses, però també passen coses. Quan un espectactor* puja a l’escenari per encarnar un personatge, no només diu coses, sinó que també les fa. D’aquesta manera va aflorant l’imaginari personal i col·lectiu, i es trenca la dicotomia entre allò que és individual i allò que és col·lectiu o social.

Foto de Lara M. Pascual

El procés creatiu

La realització d’un teatre fòrum parteix de la premissa de treballar aquelles opressions o temàtiques socials amb les quals les persones participants se senten identificades,  interpel·lades o inquietes. Durant el procés creatiu, s’exploren tant les temàtiques i continguts, com la forma de portar-los a escena, tenint com a objectiu la creació col·lectiva i el foment de les habilitats i capacitats per “fer fòrum” el dia de la presentació.

La funció

En la presentació d’una obra de teatre fòrum es treballa amb el públic convidant-lo a reflexionar sobre aquella dimensió macro-social de situacions viscudes a nivell personal, interpersonal i/o grupal. En aquest sentit, les tècniques i dinàmiques que s’utilitzen en la seva dinamització permeten introduir la temàtica de forma progressiva, i treballar-la de forma vivencial i experiencial, afavorint la presa de consciència sobre els elements i idees que generen i perpetuen les situacions d’opressió. Les escenes faciliten la identificació de l’opressió per poder treballar possibles alternatitves, redefinint nous referents socials, promovent relacions sanes i contribuint a instaurar una nova cultura afectiva a través del canvi d’actituds, comportaments i normes, més enllà de la tasca estrictament informativa.

iqueique?NUS

Foto de Lara M. Pascual

*1 Curinga: figura també anomenada jocker o comodí. És la persona que s’encarrega de dinamitzar el fòrum. Té el rol de “mestre de cerimònies” i assegura la connexió entre el públic, els personatges i les temàtiques de l’obra.

*2 Espectactor: terme utilitzat per Augusto Boal. Es refereix a la transformació que pateix el públic en un teatre fòrum: es passa de ser espectador a tenir un rol actiu esdevenint espectactor.

Recursos

Bibliografia:

(*) Els llibres marcats amb asterisc estan disponibles online a la Biblioteca Virtual

Vídeos:

Altres materials: