NUS guanya Premi de la Crítica: hem guanyat el premi de la crítica a les contribucions feministes a les arts escèniques Maria José Ragué.
Ens fa molta il·lusió rebre aquest premi “Maria José Ragué” amb el nom de l’investigadora, crítica cultural, especialista en la contracultura catalana dels anys 70, assagista, autora teatral i professora universitària i una de les poques persones que va investigar i parlar del teatre fet per dones.
El premi Maria José Ragué 2019 va ser entregat al Projecte Vaca, una associacio pionera en reinvindicar el paper de les dones a les arts escèniques i a les que, des d’aquí, volem agraïr tota la feina feta i el camí que van obrir en un món, el de les arts escèniques, molt masculinitzat. Avui som on són gràcies a moltes de les lluites que elles i d’altres com elles van portar a terme per reinvidicar el paper de les dones, els temes al voltant de la feminitat o el propi feminisme als escenaris.
Avui som nosaltres les premiades, però volem fer un reconeixement a totes les que ens han obert el camí i sense les que no seriem aquí.
Aquí podeu veure la presentació que la crítica Gema Moraleda va fer per introduïr el premi (i que va ser un regal!) i us deixem el discurs que vam dir per reivindicar el feminisme en les arts escèniques no només des dels temes sinó també des de la pràctica del dia a dia.
Discurs de NUS Cooperativa als Premis de la Crítica (guanyadores Premi María José Ragué a les aportacions feministes a les arts escèniques)
Estem molt agraïdes de rebre aquest premi després del recorregut que portem aplicant el feminisme a les arts escèniques des de fa 11 anys.
Avui som tres les que tirem del carro NUS, però som i hem estat sempre molta més gent:
Amb algunes, avui recorrem camins separats, però sabem que sense vosaltres NUS no seria el que som. Caro, Andrea… aquest premi també és vostre. Amb d’altres, amb qui seguim caminant, ens entristeix que la situació de pandèmia actual no permeti tenir-vos aquí. Cristina, Mireia, Miquel, Blanca, Marc, Laura, Anna, Eric i Albert, us tenim presents i ens queda una celebració pendent!
I parlant de celebrar…
Aquest premi, celebra les iniciatives escèniques amb reivindicacions feministes. I NUS vam nèixer precisament d’aquesta fusió: Entenent el teatre com un art que connecta amb les persones, que permet fer visible aquelles realitats massa sovint invisibilitzades, i amb un gran potencial de socialització i transformació.
Però per celebrar, cal que també estiguem obertes a mirar-nos a nosaltres mateixes, i preguntar-nos si ho tenim tot resolt.
Actualment, el feminisme s’està obrint pas en l’àmbit cultural per visibilitzar com encara avui prevalent en la majoria de teatres públics i privats, espectacles dirigits i creats bàsicament per homes. I com, en la majoria d’obres programades, es repeteixen els rols i estereotips de gènere de sempre, en el text, en la direcció i/o en la posada en escena,
Però el feminisme no és només el missatge sinó la forma. I incorporar-lo de veritat en la cultura i les arts escèniques, també vol dir revisar les nostres pràctiques.
En càstings, assajos, en la producció o inclús en la formació, les arts escèniques (com a tot arreu) no estan exemptes de les discriminacions i violències de gènere, entre les persones que s’hi dediquen. Pero l’imaginari d’un sector liberal, bohemi, en el que es treballa des del cos sense “tabús ni pudor”, dificulta la identificació de certes actituds i pràctiques abusives. Si aquí hi sumem que el sector és tradicionalment molt jerarquitzat, amb rols de poder, que històricament han estat ocupats per homes, blancs, cis i de classe alta… tenim un caldo de cultiu òptim per al masclisme i les violències.
Recentment, estudiants de teatre han aconseguit trencar el silenci, i anomenar en veu alta discriminacions, abusos, i pràctiques vexatòries…Davant d’això, quina ha estat o volem que sigui la resposta del sector? Ho deixem en un titular puntual? o decidim obrir els ulls i comencem a autoqüestionar-nos i a agafar la nostra part de responsabilitat?
Més enllà del discurs, ens cal avançar en repensar tots els àmbits i espais de les arts escèniques en clau feminista i inclusiva: per no alimentar el masclisme en el món del teatre, sinó que des del teatre ens atrevim a fer-nos càrrec de les preguntes difícils. Deixar-nos permear pels qüestionaments profunds que els feminismes contemporanis ens proposen. Aquells que més enllà de tractar “temes de dones”, qüestionen el binarisme de gènere, l’heterosexualitat o els privilegis; aquells que apunten a formes de treballar no jeràrquiques i curoses, que ens permetin anar més enllà del mainstream per generar nous relats fora del relat patriarcal.
Prenent consciència dels nostres privilegis, Seguirem treballant per fer visible allò invisible sabent que no estem soles, que hi ha molts col·lectius, companyies i professionals que estan en la mateixa lluita.
Visca, visca, visca, la lluita feminista!
Us deixem també la presentació que va fer la Gema Moraleda per otorgar el premi:
PREMI MARÍA JOSÉ RAGUÉ:
En primer lloc, deixeu-me saludar en nom de tot el jurat l’Alexis Racionero, fill de María José Ragué, que avui ens acompanya en aquesta gala. Moltes gràcies per ser-hi.
L’any passat, el jurat dels Premis de la Crítica vam decidir crear el premi María José Ragué a l’aportació feminista per recordar i reivindicar la figura de la nostra companya. Enguany hem decidit concedir el premi a la cooperativa NUS, un projecte amb més de deu anys de trajectòria.
En els darrers temps hem parlat tant sovint del teatre com a eina de transformació que, de vegades, sembla que hem gastat aquest adjectiu, que, entre tots, li hem fet perdre el sentit, però no se m’acut cap altra manera de descriure el que fa Nus. A traves del teatre, però també de la formació, l’assessoria i la facilitació, Nus treballa per transformar el món en que vivim en un de més just, amb una perspectiva feminista i inclusiva, posant les persones al centre, treballant amb cura i intel·ligència, plantejant preguntes i contribuint a trobar respostes col·lectives. Els espectacles de Nus observen les relacions de poder i ens donen eines per detectar-ne els abusos. En ells tracten temes com l’assetjament escolar, les identitats de gènere, els mites de l’amor romàntic o la identificació de violències amb eines del teatre de les oprimides i d’altres fonts, però amb una fórmula pròpia basada en la participació del públic, la implicació i les cures. I tot això amb una qualitat artística i una professionalitat indiscutibles. En el cas de Nus el que fan i com ho fan està perfectament alineat i són la demostració que una altra manera de fer les coses és possible i que el feminisme no és tan sols una teoria, sinó una pràctica diària.
És per tots aquests motius que el jurat dels premis de la crítica hem decidit premiar-les enguany. Cooperativa NUS, enhorabona!
