Sòcies

ROCÍO MANZANO

La meva formació i la meva trajectória han estat molt eclèctiques i és des d’aquest eclecticisme des d’on em defineixo. 

Vaig començar fent la diplomatura de Turisme per passar a estudiar interpretació de cinema i interpretació teatral i anar complementant els meus estudis amb cursos i formacions de dansa, cant, teatre de les oprimides, facilitació de grups i treball de processos. 

A nivell professional m’he mogut entre el terreny de l’audiovisual, el teatre i la facilitació de grups. En l’àmbit audiovisual he estat actriu a diferents peces (destacant el curtmetratge “Intruso” guanyador de diversos festivals) i també he desenvolupat altres funcions com a directora d’actors o directora de càsting. 

En teatre m’he mogut en equilibri entre ser actriu i ser directora, productora o gestora. Com a actriu destaquen “Vagas y Maleantas” de la companyia Vagas y Maleantas, “17 simpàtiques maneres d’acabar amb el capitalisme” de la Cia Casa Real”i “C/Hospital amb Sant Jeroni” de la companyia Blanco Roto. Com a directora destaco la feina feta als espectacles “La Perruca” de NUS Teatre o “PLA-DUR” de Atzur Visual. En l’àmbit de la producció destaco “Assajar és de Covards” de la Cia Casa Real i l’encarregar-me de la producció de tots els projectes de NUS Teatre. 

A cavall entre el teatre i l’educació sóc també tallerista, formadora  i facilitadora de teatre fòrums (joker). 

També faig activisme dins El Col·lectiu de Companyies o Dones i Cultura.

Sóc sòcia de NUS i a dins coordino les àrees de Teatre i Comunicació.  

MAGALÍ PERMANYER DE SWERT

Després d’una trajectòria molt diversa que va de la meva vivència en el lleure educatiu, fins les experiències en els camps de la prevenció, l’educació per la salut o la inclusió social, vaig cursar el Màster en Intervencions Socials i Educatives (Universitat de Barcelona). Paral·lelament, m’he format en Teatre Social,  Teatre de les Oprimides i Facilitació de Grups, metodologies que han marcat un abans i un després en la meva pràctica.   

Al llarg dels últims 12 anys he desenvolupat projectes de prevenció de la discriminació i promoció del benestar, amb comunitats educatives, professionals i població en risc d’exclusió social (tant a Catalunya com a França). D’aquestes experiències, en trec el gran potencial de la participació, la creativitat i la vivència per a l’exploració col·lectiva de cada realitat, i la cerca d’accions que ens acostin a un món just, amable i vivible. En trec també la capacitat d’adaptació i aprenentatge mutu, el vibrar amb cada grup.  

Com a sòcia de NUS “tiro del carro” del projecte en sí, sóc tallerista, formadora, joker, i coordino les àrees de Projectes, Tallers i Formacions, i Equip. Compagino tot això col·laborant amb projectes de participació i acció comunitària sempre que puc!

ELI RIUS

La formació sempre ha estat per a mi un espai blindat per a créixer en l’àmbit professional i personal, i és per això que tinc un perfil polièdric. Vaig començar amb formació relacionada amb l’economia ortodoxa, però de seguida em vaig adonar que allò no responia als meus interessos i aquest va ser el motiu que em va dur primer a la formació en gestió i direcció d’entitats no lucratives, i després l’Economia Social i Solidària.

Aquest descobriment, conjuntament amb la meva maternitat, em va donar força per seguir construint un camí professional que posés el focus en les persones i les seves necessitats. Apropant-me al coneixement i a la pràctica de l’economia feminista.

NUS ha estat una de les peces clau en la meva trajectòria professional i personal. Formar part del naixement de la nostra cooperativa m’ha aportat els elements necessaris per viure en primera persona el que significa: fer un projecte col·lectiu, posar la vida de les persones al centre, o formar part de l’Economia Social i Solidària amb perspectiva feminista. Aquests ingredients impliquen un repte constant, cap endins i cap enfora, i per això ho treballem col·lectivament.

Recentment m’he format en Polítiques Socials i Acció Comunitària amb la voluntat de poder comptar amb més coneixements enfocats en els col·lectius i les eines polítiques i participatives. 

Em considero una persona inquieta que intenta compaginar la vida professional i personal amb la retroalimentació formativa constant i, sempre que puc, amb la participació en processos col·lectius que cerquin la defensa de la justícia social i que potenciïn la sostenibilitat ecològica i humana.

Sóc sòcia de NUS, on sóc tallerista, facilitadora i coordino les àrees de Planificació i estratègia, Comercialització i Acció comunitària. També participo activament a La Insòlita (xarxa de cooperació feminista).

Equip

BLANCA GARCIA-LLADÓ

Em vaig llicenciar a l’Institut del Teatre i des d’aleshores he tirat endavant diversos projectes com “El monòleg del perdó” d’Enric Casasses (Teatre Tantarantana) i projectes de creació com “Hem vingut aquí a deixar les coses clares” de Col. Anemisko i direcció de Jordi Oriol, “Laniakea” de Col. Sagan a l’Antic Teatre, entre d’altres.

Pel que fa a espectacles de gran format, he participat en “Esquerdes Parracs Enderrocs”, de Carlos Santos i Jordi Oriol (TNC), “Amor Mundi” de Victòria Szpunberg (Sala Beckett GREC’19), “Estació Tèrminus” de Magda Puyo i Ramon Simó (Mercat de les flors GREC’16)

Paral·lelament he participat en projectes de la Cia. Paradiso99, la Cia. Casa Real, he format part de la Cia. resident del XII i XIII Obrador Internacional de la Sala Beckett i he format part de la 3era edició de Malnascuts a la Sala Beckett.

Actualment treballo a la Cooperativa NUS com a actriu de teatre fòrum i formo part de l’organització de la jam teatral “Assajar és de Covards”, creada per la Cia. Casa Real (Teatre Tantarantana).

MARC HOMS

Vaig començar treballant com actor en produccions teatrals al Teatre Nacional de Catalunya, al Teatre Lliure i al Teatre Romea. Després, vaig continuar intervenint en produccions per a Televisió de Catalunya com “Ventdelplà”, i diverses pel·lícules com a “Any de Gràcia” de Ventura Pons, sense deixar de fer teatre.

El teatre em va obrir un món com a comunicador i dinamitzador de grups, i cada cop sentia una necessitat més gran de transformar el meu entorn proper, intentant millorar-lo aportant el meu granet de sorra. La vocació com educador anava creixent i donava més importància a la necessitat de treballar les injustícies i violències. Llavors, al 2011, vaig conèixer el Teatre de les Oprimides i vaig començar a fer teatre-fòrums i tallers sobre violències masclistes. I no n’he deixat de fer, ara a NUS Cooperativa. Aquí, he aconseguit ajuntar dos dels meus pilars com el teatre i l’educació, per no només transformar el meu entorn, sinó que també, per qüestionar-me i millorar com a persona.

La meva experiència prèvia com a professor de Secundària i director de lleure m’ajuden a poder seguir utilitzant el teatre com a eina socioeducativa amb infants i joves en els tallers de NUS Cooperativa i altres entitats. Actualment, i després de diverses formacions, realitzo tallers per a la prevenció de les violències masclistes, bullying, conflicte i expressió de les emocions. Tot això, sense deixar de banda la interpretació, participant com actor en els teatre-fòrums de NUS Cooperativa “És de Conya”, “#1000LIKES” i “La Perruca”.

També, com a Llicenciat en Biologia, em dedico a l’educació ambiental i a la divulgació científica, participant cada any a la campanya de sensibilització de La Marató de TV3.

LAURA VILA KREMER

Em vaig graduar en Art Dramàtic per l’Estudi Nancy Tuñón de Barcelona, tot i que m’he format a altres escoles de Barcelona i Nova York (HB Studio i Shakespeare Forum). A més, he realitzat seminaris i formacions a càrrec d’Andrés Lima o Boris Rotenstein, entre d’altres.

Sóc membre fundadora i actriu de la Companyia Casa Real (“Interior con goteras”, “El gran despropòsit”, “17 simpàtiques maneres d’acabar amb el capitalisme”, “Ven a Fraguel Rock”) i co-organitzadora de les sessions artístiques “Assajar és de covards” que es realitzen des de fa 7 temporades al teatre Tantarantana.

En els darrers mesos he format part del repartiment de “L’amansi(pa)ment de les fúries”, obra dirigida i adaptada per Carla Rovira Pitarch, i produïda per Parking Shakespeare i el Grec. Actualment em trobo immersa en el procés de creació de “Que no salga de aquí”, una peça entorn les intersexualitats juntament amb Raquel Loscos López i Víctor Ramírez Tur, el primer esboç de la qual es va poder veure al juny de 2019 al Cabaret Trans, produït per Miquel Missé i Allegra Films.

Des de 2017 treballo en l’àmbit del teatre de les oprimides amb NUS, realitzant espectacles de teatre-fòrum i tallers entorn l’assetjament escolar i les violències de gènere.

D’altra banda, sóc llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona. He estat locutora i presentadora de diversos actes i cerimònies, així com redactora de programes de ràdio i televisió. Últimament, a més, estic formant-me i treballant com a actriu de doblatge.

CRISTINA CORDERO

Em vaig llicenciar en Art Dramàtic, especialitat Dramatúrgia, a l’Institut del Teatre, però ja portava a l’esquena nombrosos seminaris especialitzats a l’Obrador de la Sala Beckett.

Actualment estic investigant formats de teatre relacional gràcies a les beques rebudes (SOS Cultura de Fundació Carulla, l’Ajut Carlota Soldevila del Teatre Lliure o la residència al Centre d’Art Santa Mònica) i he desenvolupat algunes peces com “Séance” estrenada al Santa Mònica o “Societat Covid”.

He col·laborat amb la companyia de visuals en directe Atzur, en l’espectacle “PLA-DUR” i també amb la Cia. Jalea en l’espectacle de creació “Condó Umbilical”. 

Amb la compositora Carla G. Ginjaume tenim pendents l’estrena de dues òperes breus, “Sexual Wonderers” i “Touché”. Amb Òpera de Butxaca i Nova Creació he estrenat com a llibretista les òperes contemporànies “Dido Reloaded” i “Go, Aeneas, go!”, la darrera guanyadora del Berliner Opernpreis 2014 i estrenada a la Neuköllner Oper de Berlin. Ambdues peces es van poder veure al Teatre Lliure de Barcelona al novembre del 2014.  També he escrit el llibret per l’òpera “Quasi una Cenerentola”, per “Fil a l’Agulla” un musical basat en música pop dels anys 60 i amb el duo d’òpera còmic No Chal People he estrenat “Suite Petarde”. 

He estrenat a la Sala Beckett el text “L’home de la cadira” dins l’espectacle “Més enllà de la foscor (quatre maneres d’apagar el llum)” i a la Fira de Teatre de Manacor “La llei dels Grimm”. L’obra “L’Elefant” va ser guardonada amb el premi de microteatre Arsènic de Granollers 2014. Amb Adrià Aubert vaig codirigir “Ulisses, una odissea musical”, un musical juvenil que va fer temporada al Teatre Regina i amb la companyia Sursum Teatre, vaig adaptar i dirigir l’opereta de Gilbert & Sullivan “The Sorcerer’s Pub”, estrenada al Versus Teatre. També he col·laborat com a guionista així com d’ajudant de direcció per a diverses produccions.

Amb NUS Teatre he participat en la dramatúrgia i direcció de la majoria dels seus espectacles de teatre fòrum, tant de sala (“#1000LIKES”, “La Perruca” i “És de conya”) com de carrer (“Consciències a la plaça”).

ERIC BALBÀS

Va estudiar al Institut del Teatre de Barcelona, i ha complementat els seus estudis amb Fernando Piernas, Javier Daulte, Will Keen, Andrés Lima, Toto Castiñeiras i Nuria Legarda; ha cursat monogràfics de biomecànica amb Moreno Bernardi; i de dramatúrgia a la Sala Beckett amb Alistair McDowall.

Els seus últims treballs en la direcció han estat “Hey, Hermana!” (2019) de Vicky Vargas, “Elefant Terrible” (2017) d’Eric Balbàs y Roger Torns, “Aquárium” (2017) d’Eric Balbàs, i “Dani i la profunda mar blava” (2016) de la cia El Eje.

Els seus últims treballs al teatre han estat a “La segona Eva” (2020), Röbota” (2019) “Elefant Terrible” (2017-18) i “Masticar Hielo” (2018-19) de la cia El Eje, “Carrer Hospital amb St. Jeroni” (2018) de la cia Blanco Roto, “Sacrifici” (2017) i “Soliloquejar amb algú” (2016) de la cia El Eje, “F.A.M.Y.L.I.A.” (2015) de The Mamzelles Teatre, “Se fué en un barco” (2014) de Joan Vàzquez, “OBSOLESCENCE” (2014) de la cia El Eje, “Això” (2013) de Roger Torns, “Cèl·lules T” (2013) de la cia El Eje, “No pujaràs a l’Àtic” (2013) de Jumon Erra o “Antigona.Garzón” (2012) de Boris Rotenstein, entre altres.

També treballa a la Cooperativa Nus dins del marc del Teatre de les oprimides sobre Ciberbullying i també sobre violència de gènere dins de la parella als espectacles “#1000likes” i “És de conya?”.

A televisió, els seus últims treballs han estat a “Miró” per a TV3, “Mort Viu” (Premi ONDAS 2015) per a BTV i “Carlos, Rey Emperador” per a DiagonalTv i TVE.

En cinema, els seus últims treballs han estat “Birdbox” de Alex i David Pastor, Las ñeyes de la frontera” de Daniel Monzón, “Jauría” de Gemma Blasco (Premi a Millor Interpretació al Festival de Cartagena) i “Les etres chers” d’Anne Emond (Festival de Toronto).

JULIA CALZADA

M’he format en Interpretació a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia i, paral·lelament, he fet un grau de Traducció i Interpretació (UAB) i un màster en Traducció Literària i Audiovisual (UPF). A més, també m’he format com a tallerista i monitora de lleure, i he tingut l’oportunitat d’anar complementant la meva formació amb cursos de dramatúrgia, doblatge, clown i teatre amb perspectiva de gènere, entre d’altres.

Soc membre fundadora de la Cia. Facòf, una companyia de teatre feminista amb la que he participat en diversos processos de creació col·lectiva com a dramaturga, codirectora i actriu.

Entre les produccions més recents creades per Cia. Facòf destaquen Divina de la mort (2022), dirigida per Juanjo Cuesta i Amor 3 , Shakespeare al cap (2021-2023), codirigida amb la Laura Aubert, seleccionada per On el Teatre Batega i guanyadora del Festival Insomnia del Teatre Borràs. També he participat com a actriu a altres projectes com El futur (2019), escrita i dirigida per Joan Yago; i dues peces de teatre breu seleccionades al Festival Píndoles: Aquest sol hi és per a tots? (2021), escrita i dirigida per Martí Costa, una peça que va guanyar el premi del públic i va entrar en el circuit «Anem al teatre», una iniciativa per apropar el teatre als instituts i Viva (2022), dirigida per Jordi Casado.

Col·laboro amb Artistes Pedagogs, una iniciativa que fa pedagogia a través de les arts. Per una banda, coordino projectes que tenen com a objectiu apropar el teatre als instituts i tractar temàtiques socials i, per l’altra, faig tallers participatius i elaborats amb dinàmiques teatrals dirigits a l’alumnat de secundària per tractar tant temes curriculars com la literatura, com temes socials.

A més, com a traductora, treballo traduint i corregint novel·les, assajos, obres de teatre i pel·lícules, i les meves llengües de treball són el francès, l’anglès, l’italià, el castellà i el català. Un dels projectes més recents és la traducció de Le congrès ne marche pas de La Calòrica (2023, Teatre Lliure).

A NUS Cooperativa col·laboro dins del marc del teatre de les oprimides com a actriu de teatre fòrum als espectacles És de conya i #1000LIKES.

ÈRIC PONS

Graduat en Interpretació Textual per l’Institut del Teatre. Durant els meus estudis he passat per diverses escoles d’interpretació com el Col·legi de Teatre, Eòlia, Memory i DAMU (Praga), i he cursat la formació en Producció d’Arts Escèniques (Nau Ivanow i Fabra i Coats), a banda de diversos cursos d’interpretació, creació i dramatúrgia.

Sóc membre fundador de La Beatriz, amb la qual hem estrenat els espectacles “La Por a la Pell” (2022, Auditori de Sant Ildefons), “Perfectia” (2022, Teatre La Gleva), “Disset Anys” (2021, Barts i El Maldà), “Let Me Down Slowly” (2020-2021, Barts i Teatre del Raval), “Only Love Can Hurt Like This” (2018-2019, Teatre del Raval i Porta 4) i “Gossos” (2018, Convent de Sant Agustí). També he participat com a actor en muntatges com “Brexshit” (2021, La Farinera del Clot), “El Rei Lear” (2019, Nau Ivanow), o “Here” (2018, Sala Beckett i Volksbühne Berlín), entre d’altres, i he participat en diverses edicions d’Els Malnascuts, el laboratori de creació jove de la Sala Beckett, entre els anys 2018 i 2023.

Actualment, compagino la meva feina com a actor, creador i productor d’arts escèniques amb la d’actor d’audiovisuals, participant en projectes com “Com si fos ahir”, “Polònia” o el més recent “L’entresòl”, un podcast de ficció per Catalunya Ràdio i iCat Fm, i amb la de docent de teatre, acompanyant grups d’iniciació a les arts escèniques tant d’infants com d’adults.

Amb NUS Teatre, participo com a actor als espectacles de teatre-fòrum “És de conya” i “#1000LIKES”.