Direcció i dramatúrgia: Dones i dissidències al món del teatre

El món de les arts escèniques és un món desigual on no totes les persones tenen el mateix reconeixement, privilegis o visibilitat. 

L’any 2019, la nostra companya i sòcia Rocío Manzano, va participar d’un estudi anomenat “Cultura i desigualtat a Barcelona” liderat pel Nicolás Barbieri on, conjuntament amb l’Adriana Partal,  van analitzar algunes xifres sobre teatre i gènere. 

Es va fer recerca del nombre d’estudiants de dramatúrgia i direcció de la temporada anterior (2017-2018), tant a les escoles públiques com privades, segregat en homes i dones (no hi havia xifres recollides sobre persones no binàries). En aquest cas, aproximadament un 60% de l’alumnat de dramatúrgia i direcció d’aquell curs eren dones, davant d’un 40% d’homes. 

Després es van analitzar els directors i directores programades en determinats teatres i festivals de Barcelona de la mateixa temporada: 

En aquest cas, les dones suposaven el 12% de la programació, mentre que els homes en representaven el 72%. El 16% restant corresponia a direccions mixtes.

També es van analitzar les dades de Dona’m escena sobre  les persones premiades l’any 2017 en dos dels guardons teatrals catalans. El resultat va mostrar que més del 75% dels premiats o nominats a la categoria de direcció eren homes; i menys del 25%, dones. 

Les xifres parlen per si mateixes. Són més les dones que estudien direcció, però poques les programades i menys encara les premiades. Alguna cosa no encaixa. 

De vegades, quan hem fet formacions en perspectiva de gènere per a programadors/es de Catalunya, ens diuen que els costa trobar dones directores o dramaturgues (les persones no binàries o dissidents de gènere ni les anomenen). Aquesta manca de representació implica també una manca de referents culturals i segueix perpetuant els relats hegemònics, aquells que sempre han estat explicats des de la perspectiva de l’home blanc endocisheterosexual. Així que, per poder contribuir a una representació més justa sobre els escenaris i programar l’obra de dones o persones dissidents de gènere, hem decidit fer-ne un recull d’aquelles que coneixem i que estan en actiu, per posar-ho fàcil als programadors/es/is! No hem posat el seu contacte per tema protecció de dades, però a un sol click de cercador segur que podeu trobar-les/lis.

També teniu grups de creadores que treballen d’una manera col·lectiva:

Professionals de la programació, ja veieu que la llista és llarga, i segur que en falten moltes! És hora d’espolsar-se les excuses, la mandra i els privilegis i començar a trucar. Perquè contribuir a portar la diversitat existent als escenaris, també és responsabilitat vostra. 

És hora d’espolsar-se també la por de programar teatre fora d’allò mainstream i donar oportunitats als nous llenguatges i a la investigació teatral. Si les companyies i creadores saben que no seran programades quan s’allunyen de la cosa tradicional, el teatre s’enquista

i allunyem el públic de noves formes enriquidores i necessàries per avançar en les arts escèniques. 

(Si trobeu a faltar a algun nom a la llista, escriviu-nos a comentaris, a xarxes o a info@nus.coop )