“Juegos para actores y no actores” i el teatre fòrum
Una de les metodologies que ha marcat i inspirat des dels inicis gran part de les accions que realitzem des de NUS, és el Teatre de l’oprimit, una tendència teatral creada pel dramaturg i director brasiler, Augusto Boal, durant els anys 1960.
El Teatre de l’Oprimit neix de les experiències de Boal amb un teatre de carrer popular i reivindicatiu, en el qual va introduir la participació del públic en les obres presentades, a partir del desenvolupament del concepte d’espectactor (espectador-actor). A partir d’aquesta agència, Boal buscava trencar amb la cultura del monòleg en la qual estem immerses, per a generar diàlegs comunitaris, interpersonals i intrapersonals que permetin l’elaboració de noves possibilitats i alternatives a les injustícies i relacions de poder que es donen a nivell social.
Aquesta proposta teòrica i estètica, compren un conjunt de tècniques per a crear espais de llibertat en els quals analitzar la dimensió social dels conflictes, i inventar el futur en comptes d’esperar passivament a que arribi. Més enllà de ser un teatre comunitari, polític, participatiu, pedagògic i terapèutic, és una metodologia viva basada en l’ètica i la solidaritat, que ofereix sòlides bases teorico pràctiques per a visibilitzar, comprendre i transformar opressions viscudes.
Boal parteix del principi que el teatre, com llenguatge, pot ser usat per qualsevol persona tan aviat com s’apropiï dels mitjans de producció d’aquest. A través d’una sèrie d’exercicis, jocs, tècniques i formes teatrals es busca conèixer la realitat per a transformar-la.
EL TEATRE FÒRUM
Una de les formes teatrals més utilitzades arreu del món és el teatre fòrum. A NUS, la majoria dels nostres espectacles segueixen (amb més o menys rigor i barrejant altres metodologies) l’estructura dramatúrgica que Boal va sistematitzar:
El Teatre-Fòrum permet treballar temàtiques socials des d’una intervenció artística. Es basa en crear una obra de teatre, en què es presenten diferents situacions d’opressió que les protagonistes no saben com afrontar. L’obra, que va visibilitzant com actuen les opressions socials, acaba en un moment de conflicte, que Boal anomena crisi xinesa, perquè entén que en aquest moment hi ha perill i oportunitat de canvi. En aquest moment entra en joc el / la curinga (també anomenat joker, comodí o facilitador) que s’encarrega de dinamitzar el fòrum per passar el protagonisme a les persones del públic que esdevenen espectactrius. Aquestes, participaran de manera activa en la identificació de la situació opressiva que planteja l’espectacle i tindran l’oportunitat de pujar a l’escenari, substituint un actor o actriu, per provar noves idees o estratègies, possibles solucions als problemes que té el personatge que encarnen. Així, el debat proposat en el fòrum, va més enllà de la paraula i l’expressió d’opinions, per funcionar com un assaig col·lectiu per l’acció real, una forma de transformar la realitat des de la possibilitat d’assajar.
El Procés Creatiu
La realització d’un Teatre Fòrum parteix de la premisa de treballar aquells continguts/situacions o temàtiques amb les que les persones participants es senten identificades, interpel·lades o inquietes. Durant el procés creatiu, treballarem de forma paral·lela tant l’exploració de les temàtiques i continguts, com la forma de portar-los a escena, tenint com a objectiu la realització d’una peça teatral de forma col·lectiva, i les habilitats i capacitats per presentar-la i “fer fòrum”, el dia de la presentació.
El Fòrum
El debat que es genera en un teatre fòrum, és una tècnica que focalitza l’atenció en l’acció, no tant en el discurs i no només en la paraula. Al debatre sobre les escenes es diuen coses, però passen coses. Quan un espectactor, no només dóna la seva opinió sinó que puja a l’escenari per encarnar un personatge, no només diu coses, sinó que també les fa. D’aquesta manera va aflorant l’imaginari personal i col·lectiu, i es trenca la dicotomia entre el que és individual i el que és col·lectiu o social.
JUEGOS PARA ACTORES Y NO ACTORES
Un dels primers llibres que va escriure Augusto Boal sistematitzant la seva proposta és el “Juegos para actores y no actores” (ED. Alba), una introducció pràctica a totes les formes del Teatre de l’Oprimit. Boal proposa en aquests exercicis els secrets i tècniques del teatre imatge, el teatre invisible, el teatre fòrum, l’espectacle com a joc, l’estructura de formació de l’actor, exercicis que involucren el cos, la imaginació, l’emoció, la memòria i tècniques de treball en els assajos. Boal proposa sentir tot el que es toca, escoltar tot el que se sent, activar els diferents sentits, reconèixer-los en la memòria. I ho fa a partir de la reflexió sobre les pròpies experiències en diferents punts del planeta.
Els nostres jocs preferits
Molts d’aquests jocs són útils per fomentar la participació, activar la creativitat o generar un espai de confiança entre els membres d’un grup. Al mateix temps, des de NUS també els trobem útils per a introduir-los, com a jocs d’escalfament, en tallers de sensibilització o prevenció de les opressions que es vulguin abordar. Us compartim alguns dels nostres preferits.
L’Ós de Poitiers ( El Oso de Poitiers)
Es tria un participant perquè sigui l’ós de Poitiers (ciutat francesa on es practica aquest joc). Dona l’esquena als altres, que són els llenyataires. Aquests han de representar amb mímica l’acció de treballar. L’ós, en fer un fort rugit, fa que els llenyataires caiguin a terra o es quedin immòbils fins i tot dempeus, sense fer el menor moviment, totalment paralitzats. L’ós s’acostarà a cadascun d’ells, rugirà quan vulgui, podrà tocar-los, fer-los pessigolles, empènyer-los, tot el que pugui per a aconseguir que es moguin, riguin, obligant-los a mostrar que estan vius. Si això succeeix, el llenyataire es transformarà en ós també, i els dos óssos faran el mateix amb els altres llenyataires, que continuaran intentant no moure’s. Després tres, quatre óssos, etc. Aquest exercici-joc és molt curiós, perquè produeix l’efecte contrari al que seria el seu objectiu. El principi és: si el llenyataire adorm els seus sentits, si aconsegueix no sentir res, no veure ni sentir res, si fingeix estar mort, l’ós no l’atacarà, perquè els óssos no devoren als morts. La instrucció «no sentir res» provoca exactament la reacció oposada, i tots els sentits aguditzen la seva activitat. Se sent més, s’escolta millor, es veu el que no es veia, es fa olor el que no es feia olor: només queda fora el gust. La por ens fa hipersensibles!
El bateig «miner» (El bautizo minero)
Actors en cercle; cadascun, en seqüència, fa dos passos endavant, diu el seu nom, diu una paraula que comença amb la primera lletra del seu nom i que correspongui a una característica que posseeix o creu posseir, fent un moviment rítmic que correspongui a aquesta paraula. Els altres actors repeteixen dues vegades: nom, paraula i moviment. Quan hagin passat tots, el primer torna, però ara en una posició neutra, i són els altres els qui han de recordar la paraula, nom i gest.
El vampir d’Estrasburg ( El vampiro de Estrasburgo)
Tots caminen per la sala sense ensopegar-se, amb els ulls tancats i les mans cobrint-se els colzes, com a protecció. El dinamitzador toca el coll d’algú, que passa a ser el primer «vampir d’Estrasburg»: els seus braços s’estiraran cap endavant, farà un crit d’horror i a partir d’aquest moment buscarà un coll per a xuclar la seva sang. El crit que doni permetrà als altres saber on està el vampir i intentar escapar. El primer vampir trobarà un altre coll i repetirà el gest del dinamitzador: un suau toc en el coll, amb les dues mans. El segon «vampir» farà igualment un crit d’horror, estirant els braços, i llavors seran dos vampirs, després tres, quatre, etc. Pot ocórrer que un vampir «ataqui» a un altre vampir; en aquest cas, el segon es rehumanitzarà i farà un crit de plaer; això indica que algú molt a prop s’ha rehumanitzat, però també que hi ha un vampir pròxim. Han d’evitar-se llavors les regions més infestades de vampirs. És curiós (i bastant comprensible) que els participants trobin cert alleujament a ser vampiritzats, ja que a partir de llavors, en lloc de fugir, començaran a perseguir. És el mateix mecanisme de l’oprimit que es torna opressor. I molt més ric que això. D’una banda, l’oprimit (actor) es converteix en opressor (vampir): escapa a la seva opressió, al seu dolor, a la seva angoixa. Deixa de ser víctima i es converteix en botxí. D’altra banda, desenvolupa en sí el mecanisme de lluita: sent que tota situació opressiva pot aturar-se, trencar-se. Les dues situacions van juntes.
West Side Story
Aquest exercici es diu així perquè recorda diverses coreografies de la pel·lícula homònima. Es formen dos grups, en dues files enfrontades, amb un líder enmig de cada grup. El primer inventa un moviment rítmic amb el seu cos caminant cap endavant, acompanyat per un so rítmic, repetint-lo diverses vegades seguides. Després de la primera vegada, el seu grup ja haurà comprès els ritmes del seu moviment i el seu so, i haurà d’unir-se a ell, anant cap endavant, en fila, darrera del líder. El grup contrari ha de retrocedir, mantenint la mateixa distància. Quan els grups arriben al fons de la sala, el líder deixa la posició central i va cap a un dels extrems de la fila. Un altre líder ocupa el seu lloc, arribant de l’extrem oposat, i encara al líder de l’altre grup, que respondrà amb un altre moviment i so rítmics, avançant, seguit pel seu grup, que també avança, mentre que el primer equip retrocedeix. I així successivament, alternant avanç i retrocés, fins que tots els components dels dos grups hagin ocupat el lideratge. S’ha de demanar al líder que no faci sons ni gestos massa senzills, del tipus pam-pam-pam. Que tracti de crear ritmes i moviments més bonics i elaborats.
El cacic ( El cacique)
En cercle, els actors asseguts. Una persona surt de la sala. El grup tria al cacic, que serà la persona que iniciarà tots els canvis de ritme i tots els moviments rítmics en el cercle. El grup comença a moure’s a través de sons, gestos i ritmes que van canviant. La persona que ha sortit torna a entrar i haurà d’endevinar qui està liderant els canvis de ritme, qui és el cacic.
Quins són els vostres jocs favorits? Us llegim a comentaris o a info@nus.coop
