Mitjà: Nùvol

Autoria: Jaume Forés Juliana

Titular: La gratuïtat de ‘excel·lència’

Data: 18 octubre 2021

Link  

La gratuïtat de l’excel·lència

Crònica de la tercera trobada del CoNCALab: converses sobre el retorn i la gratificació cultural al Centre d’Art La Panera de Lleida.

Jaume Forés Juliana    Jaume Forés Juliana Actor, realitzador i gestor cultural

L’any avança imparable i les sessions del CoNCALab, la nova iniciativa del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) per fomentar el diàleg i la interacció entre agents de diversos àmbits culturals, també. Després de Barcelona i Girona, la tercera sessió d’aquestes jornades de diàleg es va traslladar a Lleida, la capital de Ponent, per parlar del retorn i la gratificació cultural. Al desembre, el CoNCALab tancarà la seva gira per Catalunya amb una darrera trobada a Tarragona sobre la sostenibilitat cultural.

Marta Domènech, moderadora del CoNCALab. | Foto: Jordi V. Pou/CoNCA

Com qualsevol nova iniciativa, el CoNCALab encara s’està acabant d’ajustar, però, segurament, la sessió del passat 7 d’octubre al Centre d’Art La Panera de Lleida ha estat la més fructífera de totes les celebrades fins ara. Si més no, és on vam veure més debat i opinions oposades en joc. La introducció d’ambaixadors en línia per animar el xat de cadascun dels debats de la jornada va ser tot un encert, i el nombre de ponents –vuit en total–  era l’ideal per no allargassar-se massa, però tampoc per fer curt.

L’acte va arrencar amb una conversa entre l’artista de circ Sílvia Capell i el músic i productor musical Roger Gascon, que ajudats per la incombustible Marta Domènech, moderadora de totes les sessions del CoNCALab, van intentar definir què entenem com a gratificació cultural. Domènech assegurava que la gratificació és “tot allò que rebem i que deixem al voltant de la nostra feina” i Gascon hi afegia que pot ser tan “tangible com intangible” i que, per tant, va molt més enllà de la mera compensació econòmica.

“La compensació econòmica és el nivell més baix de gratificació.”

Roger Gascon, músic i productor musical

Més enllà de l’economia, el reconeixement, la visibilitat, la realització personal, la sensació de pertinença, la creació d’identitats i de comunitats o la incidència en la vida pública són alguns dels elements vinculats a la gratificació i el retorn cultural que es van anar abordant al llarg de la jornada, . Aquests elements són molt difícils de quantificar i avaluar pels poders públics, però això no hauria d’impedir que es tinguessin en compte a l’hora de dissenyar i aplicar les polítiques culturals. A grans trets, aquestes van ser les principals reflexions d’aquest CoNCALab on una advertència es repetia de forma constant: el perill d’equiparar reconeixement amb gratuïtat. “Ningú treballa gratuïtament, ens hem de fer valdre”, va reivindicar, des de bon principi, un categòric Roger Gascon.

Sílvia Capell, de la companyia de circ En Diciembre a la tercera sessió del CoNCALab. | Foto: Jordi V. Pou/CoNCA

Per la seva banda, Sílvia Capell va assenyalar la importància de saber equilibrar els diferents tipus de gratificació que s’obtenen de les activitats culturals i va convidar a les administracions públiques a redistribuir millor la riquesa i les inversions dins del sector cultural. Una crida compartida, posteriorment, per altres ponents com Rocío Manzano, actriu, directora i productora de NUS Cooperativa.

Capell va distingir tres nivells de gratificació possibles: “un seria poder fer allò que es vulgui i viure’n dignament; l’altre seria quan algú del públic em diu que li ha agradat allò que he fet, i la tercera seria, simplement, poder subsistir, encara que sigui precàriament, dins del meu àmbit laboral.” No obstant això, tant Capell com Gascon van coincidir a assenyalar que cal posar-se límits i no acceptar fer qualsevol cosa a qualsevol preu.

De fet, Capell va posar d’exemple els veterans del sector: “cuiden molt bé allò que fan, no cedeixen; aquesta és la màxima gratificació, respectar allò que fas” i Gascon hi afegí “fer coses per cobrir només despeses no val la pena, si un projecte no t’aporta res, és millor renunciar-hi.” Unes reflexions que recordaven la conversa entre Rut Martínez, directora del Dansàneu, i Santi Vilanova, cofundador de l’estudi audiovisual Playmodes Studio, a la segona sessió del CoNCALab.

Llegeix tot l’article