Entrevista a Ràdio Esparraguera sobre arts escèniques amb perspectiva de gènere

Entrevista a Calidoscòpia, amb Meritxell Guàrdia

El passat 4 d’octubre al  Magazín-Informatiu de Ràdio Esparreguera, dirigit i presentat per Xavi Puig i Trini Arquimbau vam aparèixer a la secció Calidoscòpica parlant sobre perspectiva de gènere al món del teatre.

Aquí el contingut de l’entrevista:

1. Més allà de les quotes paritàries, quines questions afecten al fet que tinguem unes arts escèniques desiguals? 

Primer dia que tenim una llei sobre paritat però que ningú no està aplicant. Segon dir que les quotes en realitat sempre han existit. Abans la quota era programar 100% homes. El que passa és que era una quota invisible, que es donava per feta, que no estava a cap paper, però que funcionava així. 

Pel que fa a la desigualtat a les arts esceniques no només la veiem en la quantitat d’homes o dones que es programen. També en les maneres de fer en com portar els projetes (més masculinitzades i més proclives als abusos de poder i on les cures no estan ben vistes), en quins temes es tracten (problemes del primer món sobre la experiència i el punt de vista de l’home blanc, cis, de classe alta) o la pròpia realitat precària del sector que afecta més a les persones més oprimides pel sistema (dones o persones dissidents de gènere, persones amb menys recursos i que poden invertir menys temps i energies en establir-se al sector, persones racialitzades…) són les primeres en caure i a més no es visibilitza el perquè cauen, fent que tothom pensi que és perquè és un problema personal, quan és totalment social. 

1. Una altra de les desigualtats ..sembla que les dones les exigències estiguin més altes i no es tingui el dret a equivocar-se

Quan programen dones no conegudes sempre hi ha la sensació que és “LA OPORTUNITAT” perquè en realitat és així. Has de brillar perque “a sobre que t’han donat l’oportunitat”…en canvi amb els homes hi ha, per una banda una mica més de manga ample i per l’altra una validació d’entrada que és social, que és simbòlica i que no es fa molt conscientment. 

1. Temes i continguts? Com es pot trencar amb l’androcentrisme disn les arts escènqiues? 

Programant gent més diversa. Si el món només ho expliquen els homes, ho explicaran a la seva manera, i està molt bé, però hem tingut una sobrerepresentació de certes mirades.  

Si expliquem de nou la segona guerra mundial des del pdv de lhome combatient, igual ens perdem altres mirades que no hem vist encara i que són refrescantes i necessàries per analitzar el món des duna manera més complexa i diversa. 

1. el meetoo va suposar un abans  i un desprès? 

Per com funciona la estructura molt poc, però sí que va suposar un empoderament i una validació entre nosaltres. Vam començar a poder explicar les nostres històries i ens vam validar entre nosaltres. Vam passar del “alguna cosa haurà fet ella perquè li hagi passat” al “jo et crec, germana”. I aquesta sororitat l’hem vist també ara amb el cas de la Giselle Pelicot a França o en el cas de la Manada. Hem començat a posar el focus en els agressors i no en les víctimes. 

5. Com pot contribuir el públic? 

Donant suport a certes sales petites que si que estan programant d’una manera més diversa, informant-se de quines són les condicions que hi ha darrere dels espectacles, anant a veure espectacles que a priori semblen més arriscats i no anant a veure “el de sempre”, seguint la trajectòria de les dramaturgues i directores. En resum: informar-se, tenir perspectiva crítica i estar disposades a assumir una mica de risc.