Mitjà: Badalona Comunicació
Programa: Barcelona Tres60
Data: 02 març 2022
Entrevistador: Toni Forteza
Teatre Feminista
Al programa Badalona Tres60 ens van fer una entrevista amb motiu de la guia “Cap a un Teatre Feminista: Guia per incorporar la perspectiva feminista al món del teatre”.
Us destaquem les declaracions de la Rocío i us convidem a veure el programa!
Com trenquem els models de sexualitat i de gènere a les obres on no hi tenim models?
Ens hem d’adonar que la norma és la heterosexualitat i el binarisme i tot el que surt d’aquí es veu com a estrany. Siguem conscients i intentem trencar-ho.
La Rocío parla també sobre altres models com el de Londres on ja fa temps que el color de pell no és una barrera (al menys vist des de fora) per fer un o un altre personatge. També posa com a exemple l’adaptació que va fer per a Parking Shakespeare la Carla Rovira on va transformar un text masclista i ple d’estereotips propis de l’època (i no només d’aquella època) en una obra feminista.
El fet de que la majoria de direccions les signin homes, influeix en que les dones no es vegin reflectides als escenaris?
S’ha considerat la masculinitat com la norma universal. Quins temes s’han tractat tradicionalment? Des de quin enfoc? Els temes considerats “d0homes” són per a tothom i els temes considerats de dones són per a dones.
A més molt sovint es parla de temes universals però des d’una perspectiva masculina. (ex: la guerra sempre és des del camp de batalla amb homes, no s’explica on eren les dones) Si són els homes qui dirigeixen i escriuen és normal que parlin des del món que coneixen. Per això necessitem dones i altres persones no normatives. Perquè necessitem explicar el món no només des d’una mirada androcéntrica.
Ja fa anys que aquest debat està sobre la taula, el que passa que qui ha de fer alguna cosa per trencar-ho, no té la intenció de fer-ho.
En el moment que tinguem més dones i persones de gènere no normatiu dirigint i escrivint, tindrem més diversitat en les obres.
Quan anem en el metro o quan fem tallers als instituts veiem una diversitat que desprès no està reflectida en els escenaris.
Optar per fer obres on hi hagi paritat entre homes i dones és una solució?
És una primera mesura. Però les quotes sense educació, generen rebot. Tot i així el rebot ve de tenir privilegis i veure que els perdràs. M’agrada el que diu la sàbia de la Carla Rovira: els homes porten 2000 anys en el poder. Igual la justícia sería que ara tinguessim 2000 anys de manar les dones. Aleshores després podriem parlar de repartirnos-ho al 50-50. Això seria paritat!
Per arribar al teatre inclusiu que demaneu, quins temes s’haurien de destapar i començar a tractar?
Parlem de posar temes que no parteixin de la cisheteromasculinitat però també de canviar la mirada/enfoc.
Hi han temes “de dones” que han quedat amagats i que han de sortit a la llum (ex el dol perinatal, l’ anorgàsmia, les cures….) però també canviar la mirada.
Parlem de temes associats als homes però des d’un altra punt de vista? Com la guerra, el poder, les relacions laborals… que passa si tractem aquests temes des del punt de vista de la feminitat?
Veieu l’entrevista per entrar més en produnditat i no deixeu de veure el programa quan s’acaba la nostra entrevista, que trobareu al següent reportatge a una de les actrius de NUS. A veure si la reconeixeu!
