Economies Feministes
Ja està disponible en pdf el número 47 de la revista Nexe on la nostra sòcia Eli Rius ha escrit un article sobre Economia Social i Solidària, Economia Feminista i reptes que es presenten al voltant del tema. Podeu descarregar-vos aquí la revista sencera i a continuació us deixem l’article de l’Eli:
L’economia que somiem és la que tenim i habitem?
L’economia social i solidària ja fa temps que existeix i ens aporta una manera de fer des d’un altre centre, prioritzant les necessitats de les persones i de la natura per poder després pensar d’una manera més conscient què gestionem, intercanviem, produïm, distribuïm i consumim. Ara bé, així com la economia solidària va sorgir com una filla rebel(1) de l’economia social, posant sobre la taula la necessitat d’aplicar una economia més política que no oblidi problematitzar col·lectivament tot allò que sigui necessari, l’economia feminista també va arribar per dir que no només era important el què fèiem sinó també el qui, el com i sobretot des d’on partim per fer-ho. Tot i que és un molt bon punt de partida per poder construir economies que pensin en la vida i no en el capital, no podem obviar que continuem en un món construït des d’una mirada androcéntrica, cisheteropatriarcal, antropocèntrica, capitalista, mercantilista, productivista, capacitista, colonialista i racista. I és precisament el que l’Economia Feminista vol revertir, aportant mirades que tinguin en compte aquest context en el que estem. No podem fer-nos trampes en solitari pensant que pel sol fet de construir economies que no cerquen l’afany de lucre i que vetllen per una gestió democratica, ja tenim resolta la part humana i ecològica de quines son les relacions de poder desiguals que es reprodueixen en aquests espais també.
Podem dir que l’economia social i solidària és feminista? REAS(2) va publicar un article a Pikara Magazine(3) on amb les dades del Balanç Social(4) publicat al 2019 ens comentaven que un 46,20% del total de persones treballadores en el mercat convencional eren dones, mentres que en l’economia social i solidària eren un 63,05%. En els càrrecs societaris i polítics veiem 50,87% eren dones en el cas de l’economia social i solidària mentres que un 19% en l’economia convencional. Si ens fixem en la presa de decisió només amb les dades del balanç social, que és on tenim dades, veiem que significa una participació del 55% en el cas de les dones. També tenim un 74,72% d’organitzacions que contemplen mesures de millora per a la conciliació familiar i laboral i un 64,15% que generen espais d’atenció i gestió emocional de cures. Podríem dir, doncs, que respecte a la bretxa salarial i el sostre de vidre tenim millors dades en l’ESS que en el mercat convencional, i fins i tot tenim dades que ens indiquen que aposta per replantejar espais i normes internes de millora cap a una transició d’incorporar la perspectiva de gènere. Però si parlem del total de dades de representació, i seguim amb les dades binàries que disposem, podem veure que només 1.196(11,24%) dones de 10.638 son treballadores en càrrecs societaris mentres que 1.155 (18,52%) de 6.235 son homes. I 1.374 (12,91%) dones de 10.638 es troben als càrrecs de responsabilitat mentres que 921(14,77%) de 6.235 son homes. I si parlem d’interseccionalitat tenim la presència només del 5% de persones treballadores extracomunitàries i 4% racialitzades (5). Això ens indica que encara tenim coses a qüestionar i reflexionar sobre per a qui estem construint aquestes economies, així com també fer un anàlisi més qualitatiu de com estem aplicant o quin valor li estem donant a la incorporació de la perspectiva de gènere en la nostres cultures internes. Realment tenim una voluntat ferma de treballar economies que pensin en la sostenibilitat de la vida? En quina vida estem pensant quan ho fem? Ens qüestionem quins privilegis tenim per poder avançar cap aquesta sostenibilitat sigui una realitat per a totes?
Quins serien els reptes i/o les resistències que ens trobem?
Si volem somiar i fer realitat una Economia Feminista, el primer que potser necessitem seria plantejar-nos aquest espai de reflexió respecte des d’on estem aplicant la cultura organitzativa i la identitat de les nostres entitats. Això requereix temps d’inversió i dedicació i ganes de revisar-se i d’auto-criticar-se per després avançar cap a un canvi de transformació de l’eix que pivota en les nostres economies transformadores. I aquest exercici és especialment difícil ja que no existeixen models de referència hegemònica sinó que hi ha receptes de qui ha intentat aplicar aquesta mirada i ha posat en pràctica elements que la facin moure cap a llocs més curosos amb les persones i el seu entorn, o com a mínim a prendre consciència de que això està passant i que ens hem de capficar a treballar-ho.
Majoritàriament aquest llegat ve d’espais liderats per dones i que en el nostre context català comptem amb una gran diversitat com son: Drac Màgic, Fil a l’agulla, l’Esberla, Cúrcuma, La Clara Comunicació, Las Kellys, MigrESS, Barabara Educació, Sindillar, Almena Feminista, Cos Salut, Mujeres Pa’lante, Col·lectiu Punt 6, La Clara Ser Gran, Coeducacció, t.i.c.t.a.c, Candela Acció Comunitària i Feminista, Coopnet, Cooptècniques, La Raposa, Ramaderes de Catalunya, NUS Cooperativa, Ca l’Abril i moltes més que segur ens deixem en aquesta llista que pretén donar un reconeixement i visibilitat a tota la feina que han posat i posen les persones que la formen, així com també d’una llarga genealogia encara més llunyana que per manca d’espai no la podem seguir ampliant aquí.
Sembla que dins de l’ESS ja hem aplicat, com a mínim de discurs, la necessitat de vetllar per la paritat i fer-nos conscients de que aquesta diversitat és una necessitat col·lectiva. Ara bé, l’Economia Feminista no pretén únicament cercar l’augment de representativitat per treballar l’equitat sinó que ens marca un camí més profund, assumint que hem de seguir treballant per una conciliació de la vida familiar i social real, i que no generi una triple jornada(6) en el cas majoritari de les dones per poder participar. Encara avui en espais de suport mutu feminista compartim la dificultat d’aconseguir que les reunions on es prenen les decisions siguin compatibles amb la sostenibilitat de les vides. Encara seguim amb jornades laborals que també son incompatibles. I no ens auto enganyem amb la flexibilitat horària que ja l’hem viscut en ple confinament i hem vist el fort impacte que tenia en funció de les nostres llars, de si teníem dependència o no, i del repartiment i co-responsabilització o no de les tasques domèstiques. Encara no reconeixem prou les tasques reproductives i el treball de cures com elements essencials de sostenibilitat de les nostres economies.
Aquesta realitat viscuda amb la sindemia(7) ens deixa ben clara la imatge de futur que s’està projectant des d’una visió macrosocial. Tot i ser un moment adient per posar en qüestió que les economies hegemòniques no estan responent a la necessitat de cuidar les vides, i de totes les vides, el que s’ha fet és seguir amb el mateix patró, edulcorant els discursos o fins i tot apropiant-se de paraules boniques que no deixen d’enmascarar la crua realitat: el capital segueix guanyant en el conflicte capital-vida i els privilegis continuen invisibilitzats. Ara el capitalisme verd i el tecnològic guanyen la partida de competició per a l’apropiació d’uns fons que semblen que cauen del cel, els Next Generation. Sembla que ens hem oblidat de la crisi del 2008 i de que el sistema de funcionar amb captació de deutes no és gaire sostenible en el temps, ni equitatiu per a totes. Tot apunta a més destrucció de treball assalariat i més tecnologia digital, menys espais agroecològics per més espais d’energies renovables sense sentit. Volem realment esdevenir una economia per a la vida? Doncs com fem que sigui realment solidària, diversa i ecofeminista?
Tenim un espai fèrtil per poder assajar aquesta transició. Tenim pràctiques i iniciatives que ens guien de quins serien els ingredients necessaris, però hem de tenir clar que necessitem donar reconeixement i visibilitat, renunciar a certs privilegis i entendre que aplicar-la és una qüestió prioritaria i un benefici comú i no únicament una tasqueta que hem de fixar-nos des de la superfície. Repensem les nostres economies transformadores assumint aquest repte i enxarxem-nos per a fer-ho possible!
(1) Estivill, J.; Miró, I (2020). L’Economia Social i Solidària a Catalunya. Fonaments teòrics i reptes estratègics. Barcelona: Icaria.
(2) Red de redes de Economía Alternativa y Solidaria
(3) Atienza de Andrés, M. (2019, 20 de Novembre). La Economía Solidaria también es feminista. Pikara Magazine. Recuperat de: https://www.pikaramagazine.com/2019/11/la-economia-solidaria-tambien-feminista/
(4) Eina de l’Economia Social i Solidària que es fa servir com un auditoria interna per mesurar com es troben les entitats amb els valors que promouen. I en concret dades respecte a l’impacte social, ambiental i de bon govern. https://mercatsocial.xes.cat/ca/eines/balancsocial/
(5) Dades de l’informe del Mercat Social 2019.
(6) Es diu triple jornada al fet de tenir dedicació al treball productiu/remunerat, reproductiu i al de la militància.
(7) Hi ha diverses persones científiques que afirmen que estem en una sindemia i no en una pandèmia. La diferència d’enfocar cap aquest concepte és veure l’enfermetat infecciosa amb un component extra que seria les afectacions desiguals que es generen en els diferents contextos socials amb ella.
