Ciberbullying: Joves, relacions de poder i entorns digitals

En els darrers anys, i amb la democratització de l’ús d’internet i les TIC, el fenomen del bullying s’ha ampliat també en els espais virtuals donant lloc al ciberbullying: Assetjament psicològic exercit per un o més infants o joves a través d’entorns virtuals i xarxes socials contra la identitat personal i digital d’un altre infant o jove. Davant d’aquest, una primera reacció va ser criminalitzar les TIC i xarxes socials virtuals, o abordar-les des de la perspectiva de riscos i la cultura de la por. Avui, però ja hi ha molta gent que entenem les dinàmiques de violència com una problemàtica social, que va més enllà d’infants i joves, afectant a tota la comunitat, i per a les quals internet i les xarxes socials no en són la causa sinó un nou canal.

Les investigacions sobre els factors que influeixen en el desenvolupament de conductes d’assetjament i ciberassetjament evidencien que no hi ha un patró clar que s’ajusti al perfil d’un menor que pateix assetjament o del que assetja els seus iguals. S’apunten, però, una sèrie de factors de risc que poden afavorir que es produeixin situacions d’assetjament i ciberassetjament. Aquests factors de risc poden vincular-se a diferents àmbits: el desenvolupament personal, el context escolar, l’àmbit familiar i l’entorn; però és necessari un enfocament multidisciplinari per treballar-ne la prevenció.

Entenent la cultura de la violència i les desigualtats socials com a factors que propicien les dinàmiques i abusos de poder, cal pensar la prevenció també des d’aquesta mirada i no limitar-nos només a realitzar accions dirigides a infants i joves. Així, des del nivell més aterrat fins a les institucions i polítiques públiques, és important analitzar què passa a escala grupal, a nivell de centre educatiu i en l’àmbit social, per entendre perquè es dona la dinàmica d’abús, què la sustenta, i quines accions i línies d’actuació es poden dur a terme, per a responsabilitzar-nos tots i totes de la part que ens toca:

Valors Socials: Sentit crític envers les discriminacions, la cultura de la violència i l’individualisme

Institucions públiques: Desenvolupament de lleis i protocols d’actuació

Comunitat Educativa: Projecte educatiu de centre, projecte de convivència

Grup classe: Relacions i dinàmiques de poder dins el grup, identificació de la violència

Infant / Jove: Habilitats socials, educació emocional, espais de participació

Adults/es preparades per actuar?

Abans d’iniciar accions de prevenció dirigides a infants i joves, ens sembla imprescindible que les persones adultes que estem al seu voltant (famílies, professorat, educadores.) fem una reflexió i treball previ: quina relació tinc jo amb la violència? Com interactuo en espais virtuals, per exemple a twitter? Quin temps dedico davant una pantalla i quin ús en faig? Quina imatge tinc del meu fill/a o alumne? He imaginat mai que pugui ocupar un rol d’agressor/a?

Des de NUS tenim el convenciment, que molt sovint exigim a infants i joves una feina que les persones adultes no tenim resolta; actuant llavors des del moralisme i amagant les nostres pròpies contradiccions.

Les persones adultes som les primeres a reproduir les violències (cap als altres o cap a nosaltres mateixos) des de la millor intenció i fins i tot sense ser conscients que siguin violències. Des d’un sentiment de protecció, reproduïm consells del tipus “si et molesten tornat-hi”, “defensa’t” o “no els hi facis cas” que reprodueixen lògiques violentes individualistes, que no frenen a qui està exercint violència ni aporten eines assertives i eficaces a qui estigui patint, i en cap cas tenen en compte que, més enllà del que veiem a primera vista, hi ha dinàmiques de poder i exclusió grupals que estan sostenint un clima en què és possible que “això passi”.

Il·lustracions de Bruno Hidalgo per #1000LIKES

Cultura de grup: Identificar què ens fa actuar? Què ens paralitza?

Un grup està format per aspectes mesurables com les persones, els objectius, etc. i per aspectes intangibles com les relacions, els rols i actituds, les emocions i sensacions, les aspiracions, etc.

Des d’una altra perspectiva, un grup també es defineix per unes regles de pertinença, més o menys explícites, conscients, i/o acceptades per cadascú. Aquestes “regles invisibles” contribueixen a crear una identitat col·lectiva, que marquen allò que és ben valorat i allò que pot quedar exclòs en un grup. En funció de com siguin aquestes “regles”, és més o menys probable que en aquell grup es donin situacions de discriminació, bullying o ciberbullying: per exemple, si per aquell grup, ser “agressiu, desafiant” o fer “bromes pesades” està ben valorat, és probable que els seus integrants realitzin aquestes accions envers un company/a per a sentir-se valorats i integrats en el grup. I aquestes es faran tant en espais presencials com virtuals.

En el cas del bullying, moltes vegades els mites o creences que el sustenten formen part d’aquestes “regles invisibles”: “la persona en el rol de víctima ho ha provocat”, “jo no estic fent res, només he compartit la foto” o “els adults no em podran ajudar”. Entre elles, la creença principal per als membres del grup sol ser la de que “si les trenco seré exclòs del grup” (o “serè la propera en el rol de víctima” que en termes d’exclusió del grup ve a ser la mateixa por).

Aquesta “Cultura de Grup” és pròpia a cada grup però ve determinada per la cultura en que vivim i la socialització que rebem, i traspassa les parets de les aules per reproduir-se també en espais virtuals (entre les persones del propi grup). En aquest sentit, abans d’abordar els aspectes teòrics del bullying o els riscos dels espais virtuals, el que ens sembla necessari és treballar sobre aquesta idea de “regles invisibles” per primer visibilitzar-les i després acompanyar al grup a transformar-les.

Il·lustracions de Bruno Hidalgo per #1000LIKES

Pistes per actuar en entorn escolar

Sovint aquesta transformació demana treballar de quina forma sovint ens fan gràcia situacions violentes o de dolor, explorar la identificació d’emocions i necessitats, i entendre com, al mateix temps, tots i totes solem desitjar estar “bé”, tenir reconeixement i acceptació, tenir amics/gues, i poder fer ús dels espais virtuals amb tranquil·litat.

En aquest sentit, podem establir estratègies de prevenció des de dues mirades complementàries:

Mirada factors de risc

La mirada pedagògica centrada en el factor problema pretén la visibilització de la problemàtica, i la comprensió de les seves dinàmiques de funcionament: observar el conflicte per tal d’entendre’l i ’influir en ell. En aquesta mirada cal tenir en compte el NO caure en la generació de perfils, la revictimització o la justificació de la violència pel sol fet d’encaixar dins de les dinàmiques que la sostenen.

Mirada factors de protecció

La mirada pedagògica centrada en solucions, no-violència, restauració… Des d’aquesta mirada podem desenvolupar accions que, sense necessitat d’anomenar els problemes, ajudin a promoure i activar el benestar grupal, desenvolupant en el grup factors relacionals, motivacionals, de voluntat i protectors.

Pistes per actuar en entorn familiar

Des de l’entorn familiar, sovint pares i mares som els últims a assabentar-nos de quan hi ha un problema, però al mateix temps podem ser els primers a notar els signes d’alarma, sospita, o simplement sentir que el nostre fill o filla no “estan bé”. Des d’una mirada preventiva, creiem molt necessari que des de les famílies comencem a acceptar que les dinàmiques de bullying i ciberbullying són socials i que poden afectar a tothom, inclosos els nostres fills/es. A partir d’aquí, aconsellem no esperar a tenir “proves” sinó generar en la quotidianitat un clima d’escolta i diàleg, que, en cas necessari, permeti a infants i joves tenir la confiança per demanar ajuda.

Diàleg: Conèixer què agrada al teu fill/a, els seus referents. Identificar les teves pors, els teus tabús.

Escoltar: Es tracta d’acompanyar i no de transformar-se en un espia dels espais virtuals dels nostres infants i joves.

Respondre: Confiar en allò que expliquen i donar per cert.

Diversitat de fonts d’autoestima i reconeixement: Fomentar la implicació i participació en diversitat d’espais educatius i de lleure.