Dia Internacional del Teatre de les Oprimides
Ser professional de les arts escèniques i descobrir les eines del Teatre de les Oprimides (TO) és una cosa que a moltes de les components de NUS ens ha canviat la vida.
Us deixem algunes reflexions de l’equip de NUS sobre la feina que fem, sobre el teatre de les oprimides, el teatre fòrum (TF) o interpretar, escriure o dirigir espectacles com els que fem cada dia a NUS:
La sòcia, actriu i productora Rocío Manzano ens explica:
Per mi el TO va marcar un abans i un després. Era el 2009 i jo portava un temps fent teatre, però mai havia vist, ni sentit a parlar del TO o del TF. Vaig començar amb un espectacle sobre violències masclistes a la parella i se’m va obrir un món. Primer perquè el TO t’obliga a passar del discurs a l’acció, segon perquè entendre com funciona l’opressió et treu culpabilitat i angoixa com a oprimida i et fa responsabilitzar-te i revisar les teves accions i creences com a opressora. Tot i això per mi el TO ha anat adquirint altres dimensions a l’ anar-ho combinant amb altres metodologies i perspectives com el treball de processos o la teoria sistèmica.
Moment d’un teatre fòrum de NUS amb la curinga parlant amb el públic
En Marc Homs diu: Com a actor i educador, conèixer el TO va representar-me una revolució a nivell professional i personal. Professionalment, representava una eina pedagògica molt potent per a la transformació social i per fugir del discurs políticament correcte. I a nivell personal, per treballar-me en temàtiques i valors que no tenia prou explorats. Una eina reveladora que em va ajudar a ser una persona millor.
Blanca G. Lladó: Sóc una de les intèrprets de l’equip que formem la companyia de teatre de NUS Cooperativa. Conèixer el TO em va permetre construir un vincle molt fort entre el teatre entès com a generador d’espais, situacions i personatges imaginaris amb una base potent de realitat on, com se sol dir, aquesta supera la ficció. El TO m’ensenya constantment com és viure en comunitat amb totes les contradiccions i injustícies que et van arribant i les decisions que vas prenent. Gràcies a l’eina del TO tens un espai segur, a vegades catàrtic i on, sobretot, pots arriscar-te per poder combatre les opressions que ens travessen a totxs de la manera que creguis en aquell moment.
Com a intèrpret suposa un repte majúscul i és reproduir tota l’estructura de la realitat, no només l’aparença externa, situacional i emocional. No s’hi val jugar amb convencions i clixés. És de les coses més serioses que he fet i faig en aquesta professió.
Curinga i actriu en un Teatre Fòrum a l’espai públic
La Cristina Cordero és dramaturga i directora i va conèixer el Teatre Fòrum a través de NUS. Ella diu: Essent com soc introvertida de mena, vaig arribar a NUS amb cert prejudici cap al TO. Qualsevol expressió escènica que inclogués la possibilitat d’haver de donar la meva opinió en públic em semblava terrorífica, i que em fessin empassar les de la resta, encara més!
Amb un fòrum en vaig tenir prou per canviar d’opinió. La dramatúrgia em va apassionar: requereix exposar l’opressió sense sermonejar, mostrar el desig de canvi dels personatges evitant victimitzar-los i plantejar moments claus on actuar. I la dinamització aconsegueix un intercanvi d’idees fluid, horitzontal i profitós com no creia que fos possible mentre dialoga constantment amb la peça. Però fins i tot si no obres la boca, notes com al cervell t’exploten com peta-zetas petits moments de descobriment i en surts amb la sensació que t’has graduat un parell de diòptries els ulls i ets capaç de mirar a la teva societat amb més empatia i més capacitat d’actuar. Per mi, això és teatre en estat pur.
Tant si coneixeu la metodologia com si no, us deixem alguns recursos sobre el Teatre de les Oprimides! Feliç dia Internacional del Teatre de les Oprimides!
