Economies Feministes a l’Economia Social i Solidària
L’any 2022 vaig aventurar-me a fer una petita recerca sobre com era l’economia feminista dins de l’Economia Social i Solidària (ESS). Feia temps que tenia la necessitat de visibilitzar i conèixer de prop les iniciatives d’economies feministes, ja que necessitem models que facin de referents i ens puguin facilitar què vol dir, per tal d’aplicar aquesta perspectiva i seguir avançant en aquest camí.
Encara que el temps per fer aquest treball era limitat, vaig poder parlar amb 6 treballadores de 3 iniciatives auto-denominades feministes. Les preguntes les vaig estructurar en una triple visió (laboral, del benestar i sociopolítica), creuant una triple dimensió (individual=persona, col·lectiva=iniciativa i comunitària=xarxes de suport polític).
Amb l’objectiu de categoritzar i detectar de què parlem quan diem que apliquem perspectiva feminista en les entitats, vaig recollir les experiències personals com a treballadores, així com les de cada entitat (respostes per les sòcies).
Els resultats més rellevants:
- Encara que hi ha diversitat en les mesures que aplica cada iniciativa, podem fer una classificació de l’existència de quatre grans blocs que ens ajuden a entendre alguns elements a tenir en compte per aplicar una perspectiva feminista:
- Cultura organitzativa, on es treballa la visió laboral i de benestar a la qual aspirem dins de les iniciatives (valors, organització, condicions i promoció interna).
- Lideratge feminista, on es treballen quin tipus de lideratge apliquem des d’una visió socio-política i del benestar (poder, emocions, límits, potencialitats, formació, acompanyaments i participació política).
- Benestar social al centre, on es prioritza i s’inclou el benestar de les persones que treballen a l’entitat com una prioritat en l’estratègia (corresponsabilitat, empoderament i salut mental).
- Grau de democràcia interna, on es revisen les relacions de poder que es poden donar dins de les iniciatives (consciència de poder, participació, decisions, transparència i comunicació).
- S’identifiquen les reflexions a fer dins del conjunt de l’ESS, si es vol transitar cap a una economia per a les vides:
- L’economia segueix sent androcèntrica i patriarcal, encara que social i solidària.
- Els espais mixtos no són amables per a les persones que no corresponen a l’home endocishetero blanc.
- La vida al centre s’ha convertit en un eslògan sense contingut real: de qui estem parlant i què entenem com a centre?
- L’arrel de l’economia que construïm continua sent monetitzada i sense prioritzar ni reconèixer què implica la sostenibilitat de les vides.
Les conclusions a les quals vaig arribar:
Existeix diversitat sobre què cal prioritzar quan apliquem una perspectiva feminista a les iniciatives, ja que hi ha mancança de temps i finançament que ningú no regala. Tot i així, per a aquelles que sí que consideraven estratègic incorporar mesures que facilitessin les vides, es donava una relació més positiva entre la capacitat d’agència individual, la col·lectiva i la comunitària. I aplicaven una triple visió: laboral, del benestar i sociopolítica, conformant dimensions i visions a tenir en compte a l’hora d’aplicar aquesta perspectiva.
Vaig identificar la manca de visibilització de tots els sabers i pràctiques quotidianes de les iniciatives feministes consolidades, així com algunes propostes concretes sobre com aquestes es podrien mapejar dins les eines de les quals ja disposem, com el Balanç Social o el Pam a Pam. En aquesta recerca també vaig detectar que segueix existint una segregació del tipus de persones que tenen accés a les economies, i com aquest fet no pot ser un privilegi d’unes poques sobre unes altres.
Per això necessitem seguir trobant espais per generar aliances diverses que ens ajudin a construir estratègies, compartir els nostres reptes i reivindicar tots els drets que encara no tenim garantits.
Per acabar, si he après alguna cosa sobre les economies feministes, és que aplicar aquesta mirada comporta no deixar mai de reflexionar sobre el que estem fent, com ho fem, qui hi està i qui no hi està inclosa, i cap a on estem anant.
Aquesta investigació va ser el meu TFM en el marc del màster en Polítiques Socials i Acció Comunitària i el podeu descarregar de forma completa aquí.
