Més enllà del Test de Bechdel

Escrius o crees històries (ja siguin per a espectacles o per a cinema)?
Quan escrius, tens en compte la perspectiva de gènere?

Avui us portem alguns tests que van des del ja reconegut “Test de Bechdel” fins al “Test de porteo” de l’Alba Rubió.

El Test de Bechdel va sorgir als anys 80 al còmic de l’autora Alison Bechdel “Unas bollos de cuidado”, i proposava unes normes per avaluar si una pel·lícula tenia o no escletxa de gènere. Arrel d’aquest test han anat sorgint d’altres que ens ajuden a entrenar la mirada sobre arguments, trames, temes o personatges de ficció i com aquests poden ser un element d’anàlisi que ens ajudi a no caure en estereotips, en clixès i en la perpetuació del masclisme.

Surten, almenys, dos personatges femenins.
Parlen entre elles en algun moment.
No parlen sobre un home.
Tots dos personatges han de tenir nom.

Arrel del Test de Bechdel va sorgir el Test de Vitto Ruso (o “Test gai de Bechdel”):

Hi ha dos personatges que són gais.
La seva orientació no és ni l’única ni la principal característica que defineix els personatges.
El personatge gai no dona consells “mariques” al protagonista.
Els personatges gais no moren al final.

(Aquest test només parla dels personatges gais, però podríem aplicar-ho també a la resta de persones del col·lectiu LGTBIQA+)

També està la variant del Test de Deggans o “Test racial de Bechdel”:

Hi ha almenys dos personatges rellevants que no són blancs.
La pel·lícula no va sobre qüestions racials.

Hi ha una sola dona al mig d’un grup de personatges masculins.
La característica que la defineix és, únicament, la feminitat.
Ells són la norma; ella, la variació.
Actua com a excusa argumental amorosa o de “mare postissa” del grup.

Personatge femení fort, capaç i independent. A partir de cert punt de la trama perd el seu protagonisme, lideratge o poder per tal que el personatge masculí el prengui (normalment per amor).

Personatges femenins que són violats, assassinats o desapoderats per fer de motor de la història del personatge masculí.
Moren abans que comenci l’acció.
No acostumen a tenir arcs narratius previs a la seva tortura.
Escenes de violència innecesàries cap a les dones.

És la versió femenina d’un personatge ja existent.
Prové d’un personatge masculí i, per visibilitzar que són dones, se li posen atributs associats a la feminitat (llaços, talons o pestanyes).

Una dona jove, ingènua i atractiva, és ficada en problemes per l’antagonista, i l’heroi l’ha de rescatar.
Normalment, el personatge femení representa l’interès amorós de l’heroi (així es pot tocar el punt sensible d’aquest sense atacar la seva masculinitat).

Una forma de vida apareix del no-res amb un cos femení “perfecte”.
Té totes les facultats físiques i psíquiques, però no els coneixements bàsics de l’entorn.
Ella s’enamora del personatge masculí, i aquest s’enamora d’ella per la seva falta d’experiència, no malgrat aquesta.

És una dona forta, que no necessita els homes i que sap fer servir la violència (fins aquí un referent bastant contracultural).
És un heroi clàssic masculí, però amb un cos de dona molt atractiva.
Porta poca roba.
Està concebut per i des de la mirada masculina.

Representen una noia màgica i única, que amb la seva aparició regira el món del protagonista i l’ajuda a recuperar la fe i l’alegria de viure.
A aquestes “dones fada” se’ls pressuposa que no són com la resta de noies i, per això, valen més la pena i atrauen l’atenció del prota.

Es dona quan un personatge femení es podria substituir per una làmpada amb un post-it i la trama funcionaria igual.

El test es pregunta: si es canvien els gèneres dels personatges, l’obra/pel·lícula té sentit?

Un personatge femení és protagonista, però no aporta res rellevant a la trama principal.
Les grans resolucions de la història, les idees, les accions, no les duu a terme ella, malgrat ser, teòricament, la protagonista.

Hi ha homes que tinguin cures a càrrec?
Si n’hi ha, les duen a terme de manera natural o hi apareixen com a tema central de l’argument?
Si tenen cures a càrrec, compleixen el típic binomi de “pare irresponsable i juganer” / “mare aixafaguitarres i responsable”?
Els personatges masculins, podrien fer el que fan si tinguessin cures a càrrec?
Les grans resolucions de la història, les idees, les accions, no les duu a terme ella, malgrat ser, teòricament, la protagonista.

Coneixes altres tests o elements d’anàlisi per introduir la perspectiva feminista a la ficció? Ens els expliques?