Proves d’accés a estudis artístics: Diversitat i Respecte

Les proves d’accés a les escoles artístiques són una part essencial de la professió i un moment clau perquè totes les persones que s’hi presenten puguin mostrar les seves capacitats i habilitats. Les inèrcies capitalistes i patriarcals que encara avui existeixen en el sector, però, fan que moltes vegades aquest tipus de proves es facin centrant-se només en els objectius de qui està fent el procés de selecció i deixant de banda la cura de les persones. En molts casos, no només es genera un clima d’estrès per a les participants que no afavoreix que puguin dur a terme les proves correctament (en detriment de totes les parts), sinó que es “passen per alt” mesures de respecte cap a la identitat i els cossos de les persones.

Davant d’aquest tipus de dinàmiques, es genera un gran desequilibri de poder entre les persones avaluades i les seves avaluadores, podent-se donar situacions d’abús que siguin difícils de detectar i que deixin a les persones que estan fent les proves en una situació de vulnerabilitat en la qual posar límits pot suposar el risc de “quedar-se fora” del procés.

En aquest sentit, és importantíssim revisar com duem a terme els processos de selecció per a garantir que siguin oberts, transparents i sobretot espais segurs en els quals qualsevol persona pugui desenvolupar la seva proposta amb tranquil·litat, professionalitat i igualtat d’oportunitats.

A continuació, us deixem algunes pistes que ens ajudin, d’una banda, a millorar aquelles dinàmiques, proves o exercicis que suposin o puguin suposar malestar per a les aspirants i, de l’altra, ens permetin agafar consciència sobre la importància de generar un espai amable on tothom pugui mostrar, sense tanta pressió, allò que sap fer. Ho hem centrat en les proves d’accés a una escola o universitat, però moltes de les coses que esmentem aquí també podrien aplicar-se als càstings.

Informació sobre la prova (o el càsting)

Publicitar les característiques del càsting o de les proves de forma específica, clara i detallada.
Ser conscients del llenguatge que s’utilitza a les crides o convocatòries de proves i càstings. L’ús d’un llenguatge ofensiu o inapropiat pot allunyar moltes persones de la crida. De la mateixa manera, un llenguatge molt genèric pot no fer sentir incloses algunes persones pertanyents a col·lectius infrarepresentats, a causa d’experiències anteriors (per exemple, moltes persones racialitzades han estat rebutjades en diferents ocasions a càstings de personatges en què no s’especificava la raça, però en els quals inconscientment es buscaven persones blanques).

Disseny i organització

Escollir avaluadores: Han de ser persones que suportin bé la pressió, que siguin exigents, però que ajudin a crear un clima de tranquil·litat que ajudi a ressaltar el potencial de cada persona que es presenta a les proves. Han d’estar formades en la modalitat que avaluïn i, idealment, haver tingut nocions de perspectiva de gènere, antiracisme i anticapacitisme.
Transmetre els valors que volem que estiguin presents a les proves: A banda de tenir bons professionals i amb perspectiva interseccional, és molt necessari que les persones que avaluen tinguin clars quins són els valors de l’estructura que duu a terme el procés de selecció. Tenir-los integrats i aplicar-los. Si, per exemple, ens definim com a escola feminista, totes les avaluadores han de tenir en compte com opera el sistema patriarcal i quines coses s’han de tenir en compte al respecte.
Informació detallada de les proves: Les persones aspirants han de tenir clares quines seran les proves, què s’espera d’elles a cada prova i si hi haurà proves extres.
Pensar l’ordre de les proves per treure el millor rendiment possible de les persones que s’hi presenten. Per exemple, després d’haver escalfat o fet algunes proves d’equip, que fan que la gent se senti més còmoda, la pressió disminueix i pot ser més fàcil fer una presentació individual. Preveure també moments d’escalfament i descans.
Inscripcions (si s’escau): Quan demanem dades personals és important que es pugui posar el nom sentit de la persona que es presenta i el pronom amb el qual volen que ens dirigim a ells/elles/ellis. Això ajuda a posar-ho en la fitxa avaluadora.
Comiat: Una mesura de cura i respecte és poder tancar bé els espais avaluatius. Cal definir com tancar i agrair la participació de les persones aspirants, deixar clar quines seran les següents passes, i quan i per quines vies es comunicaran els resultats.

Durant les proves

Presentar a totes les persones: És imprescindible que les persones avaluadores es presentin i clarifiquin quin serà el seu rol, missió o càrrec. Cal que determinin què avaluaran i segons quins criteris.
Deixar molt clar en quins moments s’estarà avaluant i en quins no (per exemple, moments d’escalfament o de desinhibició).
Noms i pronoms: Quan demanem a les participants que es presentin, recomanem demanar com volen que ens dirigim a elles i amb quin/quins pronoms se senten representades, per a poder acollir i tenir en compte totes les identitats de gènere.
Determinar els acords o normes que regiran en aquest espai i vetllar perquè es compleixin. Això ajuda que sigui més fàcil per a tothom saber què s’espera de nosaltres i a tenir clar quan ens estem saltant o no una norma. Alguns dels aspectes que recomanem incloure són:
- IDIOMA: Explicar prèviament en quin idioma es faran les proves i també si hi haurà traducció d’algun tipus.
- GRAVACIÓ: Si hem de gravar les proves per consulta posterior, hem d’explicar la política de protecció de dades. Explicar per què estem gravant i dir fins quan tindrem aquestes imatges i quina serà la seva utilitat (si serà de consulta interna, per exemple).
- DESCANSOS: Està bé saber quins seran els espais de descans. També ajuda que tothom sàpiga coses bàsiques de cures, com si a l’espai hi ha una font per omplir ampolles o màquines amb menjar.
- REQUISITS ESPECÍFICS: Informar de tots aquells detalls necessaris per a la bona realització de les proves. Per exemple, especificar quin tipus de vestuari és benvingut (i quin no). Si hem de donar algun tipus de vestuari (armilles, complements…), cal fer-ho saber.
Bon Clima: Recordar que el que es busca de les persones avaluades és que donin el millor de si mateixes, i per això volem crear el millor clima de treball possible. És important recordar que les participants tenen un gran nivell d’estrès i que crear un clima relaxat (compatible amb un clima rigorós) sempre ajuda.
Intervencions i correccions durant les proves: És important revisar-nos i reflexionar la manera com expliquem les dinàmiques i exercicis, o com fem les correccions. Parlem per igual a homes, dones i dissidències? Com es gestiona el tema de la corporalitat de les persones que es presenten, especialment si són dones? Parlem d’una manera constructiva per fer rectificacions o suggeriments durant les proves? Es parla per igual a tothom independentment del seu origen, sexe, orientació, expressió de gènere, color de pell, etc.?
Limitants físics: Cal preguntar prèviament si les persones que seran avaluades tenen limitants físics o lesions a tenir en compte. Idealment, no farem dir en directe i davant del grup quins són els limitants físics de les avaluades i és recomanable posar-ho a la nostra fitxa d’avaluació per a tenir-ho en compte i, així, actuar en conseqüència amb el que exigim.
Contacte físic: Al circ o a la dansa és habitual que el professorat hagi de tocar el cos de l’aspirant per corregir alguna posició o fer ajudes. No només està bé donar l’espai perquè les persones puguin dir si se senten o no còmodes amb el contacte físic, sinó que és responsabilitat de la persona avaluadora preguntar i/o donar l’opció de fer-ho d’alguna altra manera, vetllant així per les normes que operen en el contacte físic (també entre companyes). És un aspecte delicat que cal abordar amb molta cura, i és per això que, des de l’inici, hem de crear un espai amable on el consentiment sigui crucial, i on sigui fàcil poder dir que no a alguna cosa sense represàlies.
Proves extres: Cal avisar prèviament si, a banda de les proves marcades com a oficials, es poden demanar altres proves per comprovar el nivell o veure si podem posar a la persona en un grup més avançat. Aquestes proves “fora de programa” acostumen a generar més nervis i, per tant, poden ser susceptibles de generar por, frustració o, fins i tot, lesions quan no surten bé. És important trobar un equilibri entre seguretat i aprenentatge, permetent a cada persona explorar els seus límits sense sentir-se pressionada o incòmoda.
En les proves d’improvisació o de caràcter més teatral, cal comprovar que les dinàmiques que fem tinguin un equilibri entre buscar la desinhibició i, alhora, no posar a les persones en una situació denigrant, sexualitzant o ofensiva. De la mateixa manera, cal posar normes clares si es demana contacte físic entre elles o si han d’interactuar amb el públic o l’equip d’avaluació.

Recomanacions per a l’alumnat

Informa’t o pregunta sobre quines seran les normes durant les proves.
Si tens dubtes sobre temes concrets, tot i que no apareguin a les normes, no dubtis a preguntar-los abans de fer les proves.