Sobre el conflicte

Al llarg de la nostra experiència en accions de prevenció en l’àmbit escolar, des de NUS hem pogut observar que en la majoria de centres educatius es rebutja la violència directa com a model de resolució de conflictes, però no obstant, es desconeixen opcions alternatives per afronta-los. Això fa que, malgrat aquest rebuig, la violència segueixi sent la manera com l’alumnat afronta els conflictes, quan no es fa ús d’altres postures igualment negatives com la negació, la submissió o l’evasió, totes elles encara molt habituals.

Abans de treballar-ho amb infants i joves ens agrada fer-ho des del món adult: Com afronto jo el conflicte que m’afecta directament? Com acompanyo la gestió dels conflictes que es donen al meu centre educatiu? Quina és la meva relació i consciència envers la violència? Exigeixo a infants i joves, el què jo no ser fer?

Educar PER AL conflicte

Les comunitats educatives ens trobem amb el repte d’educar en i per al conflicte, per a deixar enrere la visió negativizada que en fem, i les pors que acompanyen aquesta visió. Aquest repte es concreta en temes com:

Descobrir la perspectiva positiva del conflicte: Descobrir que els conflictes són una oportunitat educativa, i veure’ls com una forma de transformar la societat i les relacions humanes cap a nivells més grans de justícia.
Aprendre a analitzar els conflictes i a descobrir-ne la complexitat: Aprofundint sobre un tema per ser-ne més conscients, i coneixent-nos més com a persones i com a grup al mateix temps.
Trobar estratègies creatives: que ens permetin afrontar els conflictes sense violència, sense destruir una de les parts i amb la força necessària per arribar a solucions, definitives o temporals, en què tots i totes estiguem còmodes.

Educar per al conflicte suposa aprendre a analitzar-los i per a fer-ho us deixem algunes pistes.

Visió sistèmica i de procés

Com comenten les companyes de la Cooperativa Fil a l’Agulla en la guia “La gestió de conflictes a les cooperatives” en la nostra cultura, acostumem a entendre els conflictes de forma lineal, de forma causal (busquem un culpable, qui ha començat, per què ens està passant… ) i molt enfocats en el resultat. Però una altra manera d’enfocar-ho, i que pot ser útil, és veure els conflictes des d’una visió de procés, que ens permeti tenir una mirada més àmplia sobre què és el que passa i què en podem aprendre.

L’anàlisi d’aquest procés des d’una mirada sistèmica, ens pot permetre separar i tractar de manera diferent les persones involucrades, la manera d’abordar el conflicte i el problema/es o interessos que veiem com a antagònics. Així, podem veure el conflicte també com la tensió entre dos o varis rols (ens referim a dues posicions, punts de vista o experiències diverses davant d’un tema) que van més enllà de les persones que els estan representant en un moment determinat. Identificar els diferents rols que apareixen en aquest procés, i deixar-los expressar-se en la seva totalitat, permet aprofundir en el conflicte i entendre la seva complexitat. A partir d’aquí, a través del diàleg i la relació entre rols, sorgeixen sovint les idees o passes a fer a continuació.

Fent visible el poder

Sovint, els conflictes provenen de la falta de consciència que tenim sobre les dinàmiques de poder que es donen en els grups i de la falta de connexió amb el nostre propi poder. Aquestes relacions de poder són multidimensionals i complexes, i venen determinades tant pel nivell de poder social que tinguem (gènere, classe, origen…) com els nivells contextuals i personals (rol que ocupem en un grup, personalitat, habilitats…). Aquests nivells de poder, interaccionen i canvien en les relacions interpersonals i grupals. La manca de consciència d’aquestes dinàmiques quan tenim conflictes, facilita l’existència de situacions d’abús de poder i escalada els conflictes. En aquest sentit, fer visibles les dinàmiques i rols de poder és un pas imprescindible tant a l’hora de treballar en crear espais per gestionar els conflictes, com per poder explorar estratègies justes per a tothom.

Consciència, Creativitat i Mètodes

En la gestió de conflictes trobem que la creativitat és una gran aliada: tant per poder explorar els rols presents en un conflicte, com per accedir a un ampli repertori de solucions i alternatives que ens permetin avançar en resolucions que satisfaguin a totes les parts.

Des de la creativitat, amb tècniques de visualització com poden ser la teatralització o els jocs de rol, etc, podem explorar els conflictes tenint en compte no sols l’aspecte racional sinó també l’emocional i social. A NUS, tenim una llarga experiència en eines de teatre social que, tant en tallers de prevenció com en moments de gestió de conflictes, ens permeten explorar els diferents rols i polaritats de forma profunda i vivencial, generant més empatia i aproximant-nos a una idea més completa del conflicte, més enllà de la seva aparença exterior. En aquest procés, solen aparèixer idees i pistes que ens permetin avançar cap a resolucions, i de nou la creativitat ens és útil per explora-les. En aquest moment però, és important separar el “generar idees” del “arribar a un acord”, per a poder generar el màxim d’idees.

Els darrers anys, la mediació escolar o la mediació entre iguals ha agafat força presència en els centres educatius esdevenint una estratègia de millora de la convivència i de gran poder transformador. Tot i això, no és l’únic mètode que existeix ni ha de ser per força sempre el primer o el més adequat. En aquest sentit, el que per a nosaltres és realment útil, és que les comunitats educatives estiguem formades en vàries i diverses metodologies participatives, cooperatives i socioafectives, que fomentin la reflexió i el pensament crític tant d’infants i joves, com el de les persones adultes que estem al seu voltant.

Per a que pogueu conèixer i remenar, us deixem alguns recursos que ens semblen especialment interessants!