Visibilitat lèsbica

A casa, a la feina, a l’espai públic o amb les amistats… en tots els àmbits de socialització es pressuposa que les persones tenim un desig sexual cap a persones del sexe contrari, reproduint així el sistema heterocentrista patriarcal que, aquí, castiga doblement les lesbianes: per ser dones i, alhora, per no complir amb la funció social de ser l’altra meitat de l’home, la que assumeix les tasques reproductives i la que (tant sí com no) tindrà criatures perquè mantinguin el mateix ordre en el futur. 

A l’Estat espanyol, els avenços en matèria de diversitat sexual i de gènere són innegables, encara que les institucions i els col·lectius atenen diàriament persones LGBTIQ+ que continuen necessitant suport. Aquests avenços, especialment el dret al matrimoni, han provocat que la societat, a poc a poc, accepti amb més facilitat que hi ha altres maneres d’estimar. Aquí hi ha, per altra banda, una de les trampes més complexes que enfrontem avui: L’amor, el matrimoni i la creació d’una família són elements que, d’alguna manera, dissipen algunes formes de violència, encara que, és clar, en provoquen d’altres.*

El món s’organitza al voltant de la idea de família i poques coses tenen tant d’arrelament com la seva idea tradicional: la mare, el pare i les criatures. El lesbianisme, d’alguna manera, posa en perill aquest sistema i es troba, de front, amb una forma de violència específica: la lesbofòbia.

Imatge de Lara M. Pascual i Irene C. Matamala. Càpsula del projecte VUS sobre lesbofòbia, de NUS Cooperativa

La lesbofòbia** és l’aversió i discriminació homòfoba i sexista cap al lesbianisme o les lesbianes, sigui com a individus, parelles o grups socials. Pot incloure prejudicis, formes de menyspreu i discriminació o violència contra elles, sigui simbòlica, psicològica o física, per motiu de la seva orientació sexual i expressió de gènere. La lesbofòbia és una forma de sexisme que es creua amb l’homofòbia, però que té unes afeccions específiques perquè inclou una doble discriminació contra les dones: pel fet de ser-ho i per ser homosexuals.

Aquesta negativitat cap a les lesbianes, basada en les categories de sexe o gènere, orientació sexual i expressió de gènere, inclou els prejudicis, la discriminació i l’abús, a més de les actituds i sentiments de desdeny o hostilitat cap a la identitat de les lesbianes i la seva invisibilització, per la suposada usurpació del paper masculí, davant la insubmissió patriarcal.

De forma més o menys visible, la lesbofòbia s’escola en tots els àmbits de la vida, i agafa formes més o menys directes inclús entre les persones que tenim més a prop. Violències catalogades com a “subtils” des de la inconsciència heterosexual, però que són constants i van calant en la vida de les lesbianes.  

Imatge de Lara M. Pascual i Irene C. Matamala. Càpsula del projecte VUS sobre lesbofòbia, de NUS Cooperativa

No només es tracta que totes les persones puguin estimar-se, sinó de fer-ho d’una manera diferent, viure diferent, i consolidar noves estructures, socials i polítiques, que abracin i posin en valor la diversitat.

Recomanacions

Per a trencar la invisibilitat, i ampliar el nivell de consciència, hem preguntat a diferents lesbianes del nostre voltant (Andrea Artero, Bàrbara Massana, Manoly Rubio o l’Arba), que per a nosaltres són referents del tema (d’aquest i de molts altres), sobre quines recomanacions ens fan. Aquest és el resultat:

Festivals: 

  • Festival VisibLES – Festival de Cultures Lesbianes a La Bonne
  • Sorotech – Festival de música electrónica transfeminista

Espais: 

Còmics: 

Novel·les: 

Assajos i altres formats: 

Documentals 

Curts i llargmetratges

Podcasts:

Serveis d’atenció i acompanyament: 

Guies, informes i manuals

Espectacles: :

A xarxes: 

Artistes:


*Contingut extret de l’article “Lesbofobia o cómo demostrar que estás equivocada”. Pikara Magazine 2021
**Definició extreta de https://ca.wikipedia.org/wiki/Lesbof%C3%B2bia